%2B19.33.03.png)
%2B19.32.47.png)
divendres, 19 de desembre del 2014
%2B18.38.17.png)
ASSEMBLEA 2014
Es va fer un repàs de tots els actes realitzats durant l'any, i es van aprovar les comptes de tot l'ejercici
 |
| EL SECRETARI I EL PRESIDENT, |
 |
| Brises de Tramuntana, va tancar l'acte amb Nadales i "Cançons de sempre" |
 |
| La Seu adornada per celebrar el Nadal |
dimarts, 16 de desembre del 2014
dimarts, 9 de desembre del 2014
JOSEP TORRENT PRESENTA "LA SANG ÉS MES DOLÇA QUE LA MEL"
Josep Torrent (Bellcaire d'Empordà 1956)
Ha publicat : "L'estranya desaparició de la Laura i Ibrahim"
"La mirora mata els dimarts"
"Abans de la Batalla" 2012 premi Ramon Muntaner de Lituratura Infantil i Juvenil
"La sang és més dolça que la mel" 2014 Premi Memorial Agustí Vehí
Avui divendres 12 desembre, ha tingut lloc a la seu social dels Amics del Castell de Sant Ferran una conferencia sobre novel·la policíaca i la presentació del llibre LA SANG ES MES DOLÇA QUE LA MEL a càrrec del escriptor JOSEP TORRENT, autor del llibre.
LA REALITAT I LA FICCIÓ
L’assassinat
privat, a diferència dels perpetrats per l’Estat, (Assassinar una persona et fa
un canalla, assassinar a milions un heroi. Les quantitats santifiquen –
Monsieur Verdoux - 1947. Guió de Charles Chaplin i Orson Welles) és l’únic
delicte que pràcticament totes les societats, per molt primitives que siguin,
el consideren una atrocitat que ha de ser venjada per mitjà d’un sistema
jurídic o per la família —amb el corresponent vessament de sang—, el
desterrament o la deshonra pública. Per aquest motiu la història clàssica de
detectius pot funcionar en qualsevol època, ja que sempre es considera
l’assassinat un acte que exigeix trobar l’autor dels fets i la purificació
d’aquesta taca per part de la societat. A la majoria d’obres literàries l’assassí
rep un càstig: la presó, la mort, la deshonra...
LA REALITAT I LA FICCIÓ
L’assassinat
privat, a diferència dels perpetrats per l’Estat, (Assassinar una persona et fa
un canalla, assassinar a milions un heroi. Les quantitats santifiquen –
Monsieur Verdoux - 1947. Guió de Charles Chaplin i Orson Welles) és l’únic
delicte que pràcticament totes les societats, per molt primitives que siguin,
el consideren una atrocitat que ha de ser venjada per mitjà d’un sistema
jurídic o per la família —amb el corresponent vessament de sang—, el
desterrament o la deshonra pública. Per aquest motiu la història clàssica de
detectius pot funcionar en qualsevol època, ja que sempre es considera
l’assassinat un acte que exigeix trobar l’autor dels fets i la purificació
d’aquesta taca per part de la societat. A la majoria d’obres literàries l’assassí
rep un càstig: la presó, la mort, la deshonra...
La
realitat sempre supera la ficció. Ho hem sentit mil vegades. I és normal: hi ha
moltes més realitats que ficcions. Si actualment hi ha set mil milions de
persones i tot sovint ens canvia la realitat (de manera voluntària o no), les
realitats son incalculables, mentre que les ficcions que podem crear els que
ens hi dediquem, o s’hi ha dedicat, són moltes menys.
Edgar
Allan Poe (1809-1849) va crear el detectiu Chevalier C. Auguste Dupin basant-se
en la vida de Vidocq.
Arthur
Conan Doyle (1859-1930) va inspirar-se en Dupin.
El fet
que es creés el departament de detectius dintre Scotland Yard el 1842 va
propiciar que s’escrivissin bones històries de detectius.
El
1860 a Anglaterra es va cometre l’assassinat d’un nen de tres anys que va
aparèixer degollar dins d’un vàter. El fet va commocionar tot el país. Sembla
que Charles Dickens es va inspirar directament en el cas i altres autors també.
Agatha Christie (1860-1976) va ambientar moltes de les seves novel·les en
escenaris molt semblants: un crim misteriós, un cercle tancat de sospitosos,
una comunitat rural aïllada, un entorn respectable i amb diners i un detectiu
brillant que investiga desplaçant-se per diferents llocs mentre la policia està
desbordada. Altres autors anglesos van fer moure els seus personatges per
ambients molt semblants.
Si als
anys 20 i 30 al Regne Unit la ficció reflexa una realitat que s’ocupa de posar
ordre al desordre, de reconciliar la societat i retornar la tranquil·litat
paradisíaca al mític poble de X, als Estats Units Dashiell Hammet (1894-1961) i
Raymond Chandler (1888-1959), estan representant els grans aixecaments socials
dels anys 20: el desgovern, la prohibició, la corrupció, el poder i la
violència de coneguts gàngsters i la depressió.
I actualment es continua fent el mateix; aquí i a
altres països: si en novel·la negra la realitat supera la ficció, la ficció
s’alimenta de la realitat
Durant l'acte es va escenificar un judici a l'autor del llibre interpretat per Jaume Simón com fiscal, Alícia Herrera com defensora de l'acusat i Cristina Pujol com jutgessa.
El veredicte va ser exculpatori i la condemna va consistir en recomanar al públic que llegeixi el llibre
L'acte va ser clausurat per l'alcaldessa de Figueres Marta Felip.
 |
molt de públic a la presentaciómes informació |
%2B21.27.33.png)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)