Figueres té molts personatges importants “desconeguts”, i crec que un d’ells és l’escriptor de novel·la negra
Albert Padrosa.
L’Albert ha escrit una dotzena de novel·les de temàtica policíaca. Tot just n’acabava d’escriure una, de publicar-la i de “regalar-la” als seus amics, que ja començava la següent. D’algunes se’n sentia satisfet, d’altres li hauria
agrada canviar el tema, per totes han nascut amb molta il·lusió, molt pensades i molt treballades.
Els fets es desenvolupen en ocasions a Barcelona i, en d’altres, a Figueres; sobre la nostra ciutat cal esmentar la darrera, Infidelidad en rojo, que comença enmig de la Rambla i acaba amb un final molt especial.
L’Associació Amics del Castell de Sant Ferran, amb la tasca cultural que porta a terme des de fa uns anys, vol
homenatjar aquest personatge, que, tal com hem dit, resulta “desconegut” al públic general, mentre que és molt
conegut en l’àmbit de la novel·la negra.
Aquest homenatge l’havíem preparat juntament amb el també autor d’aquest gènere Agustí Vehí; tot i haver-nos
deixat de forma inesperada, a ben segur que el seu esperit rondarà per la sala durant l’acte, atès que quan li vaig exposar el tema es va mostrar tant entusiasmat que va posar fil a l’agulla de forma immediata. Lamentablement el va frenar la malaltia i no va poder continuar. Serveixi l’homenatge per a recordar també el nostre estimat amic Agustí.
També vull donar les gracies al soci i amic Lluís Benejam que ha fet possible aquest catàleg i ha preparat l’exposició per a aquest acte tan especial.
Figueres, 8 de novembre de 2013.
Antonio Herrera López de la Cova
El President
Tot un senyor del crim
La narrativa policíaca d’Albert Padrosa constitueix un notable cas de coherència, solidesa i perseverança en el camp de lanovel·la negra hispànica. Al llarg de més de trenta anys ha estat capaç de bastir un món narratiu que, al marge de modes,s’ha anat desenvolupant de forma sòlida i tenaç amb la complicitat d’un reduït però fidel grup de lectors, preferentment altempordanesos.
Una dotzena de volums constitueixen el corpus de la narrativa d’Albert Padrosa, un conjunt de títols que han mostrat la progressiva maduresa de l’autor, el seu domini dels mecanismes del gènere, la persecució constant –i creixent- de laversemblança a través d’una rigorosa documentació i la seva capacitat d’anar evolucionant d’una manera coherent, assimilant influències i lectures diverses i fonent-les en un discurs coherent on sempre s’incorpora la seva veu sòlida imeditada.
L’any 1978 va sortir publicada la seva primera novel·la, Alienación. La data no és una dada accessòria ja que, en aquells anys, la novel·la policíaca a casa nostra, dotada des de mitjans dels anys seixanta d’un cert prestigi cultural, començava aconsolidar-se a través d’un seguit d’autors i títols que volien anar més enllà de la popularitat que havia obtingut el gènerea través de les novel·les de quiosc i de la magnífica tasca literària d’autors com Peter Debry o Silver Kane. Les novel·les deFrancisco García Pavón, protagonitzades pel cèlebre Plinio, cap de la policia local de Tomelloso, havien demostrat a finalsdels anys seixanta que era possible escriure novel·la negra més enllà dels pseudònims o de les localitzacions a Londres,París o Nova York, i a partir d’aquell moment començava una narrativa on emergirien figures tan diverses com Juan Madrid, Francisco González Ledesma o Manuel Vázquez Montalbán, que crearia el seu detectiu Carvalho l’any 1972.
En aquest context es publica Alienación, que més que en la novel·la negra caldria emmarcar en el camp de la novel·la detectivesca on el referent i influència més evident és Agatha Christie. L’autora anglesa era tremendament popular a casa nostra des de mitjans dels anys trenta i la seva incidència en les obres del primer Padrosa és evident: crims en ambients declasse alta, investigador poc convencional, falses pistes, reunió de tots els sospitosos, resolució sorprenent… Malgrat aquesta dependència del model anglosaxó, reconeguda explícitament dins la pròpia novel·la i fins i tot en el títols d’altres obres (...y Agatha Christie, 1986), Padrosa es permet interessants aportacions com són la ubicació a Barcelona del cas a resoldre, la creació d’un quotidià i humà comissari de policia, Luis Montero, i molt especialment la figura del seu col·laborador en els primers casos, el novel·lista policíac d’èxit Esteban Medina, que és capaç de descobrir i desvetllat les retorçades actuacions dels criminals a l’hora de cometre els seus assassinats.
El comissari Montero serà el protagonista de gairebé totes les novel·les de Padrosa i a l’hora de dibuixar-lo no es pot obviar una altra influència decisiva reconeguda també pel propi autor dins de les narracions: Simenon i el seu comissari Maigret.
Com ell, Montero és un senyor convencional, discret i dotat d’una notable tenacitat i intuïció, a qui agrada menjar, beure, i fumar –sempre els inevitables Farias–, que té petits problemes de salut a mida que es va fent gran, que duu una vida domèstica plàcida on governa Ana Cebrián, la seva muller, una excel·lent cuinera, i que té un sòlid codi moral que, en ocasions, el duu a prendre decisions que van més enllà del que correspon a un agent de l’ordre públic.
Les primeres novel·les, Alienación (1978), Enigma criminal (1981), ....y Agatha Christie (1986) es mouen en un esquema previsible –el model Agatha Christie- que l’autor demostra dominar, però a partir de Mecanismo de ahorcadura (1991), Crimen en la calle Mallorca (1997) i, sobre tot, Crimen en la pensión (2000), la narrativa de Padrosa experimenta un gir. Abandona el marc de la novel·la enigma, l’artefacte més purament intel·lectual, i comença a submergir-se en el món real.
Les comissaries deixen de ser dependències que semblaven d’Scotland Yard per esdevenir creïbles i versemblants comissaries de la Policia Nacional. Els casos abandonen els entorns de les classes altes per desenvolupar-se en llocs propers i reconeixibles –pensions, petits tallers, bars de barri-, on les contradiccions i misèries humanes guanyen en complexitat i credibilitat. Més enllà de l’excepció que suposa Crimen y lascivia (2006), un veritable experiment on el protagonista i narrador és el criminal, Lujuria y asesinato (2004) Réquiem por un magnate (2008) seguiran amb el protagonisme del comissari Montero i amb aquesta línia més realista on les influències de Vázquez Montalbán y Francisco González Ledesma, així com les concordances amb les novel·les protagonitzades per Petra Delicado escrites per Alicia Giménez Bartlett seran molt clares.
Menció especial mereix la darrera novel·la de Padrosa, Infidelidad en rojo, un text escrit l’any 2006 però publicat l’any 2012 que utilitza com a marc de l’acció la ciutat de Figueres, un entorn que coneix prou bé i que esdevé escenari literari per primer cop en el seu univers narratiu. En ell, el protagonisme no recau en el comissari Montero i, de fet, malgrat que hi ha una mort misteriosa en una primera seqü.ncia espectacular, el cert és que no és una novel·la policíaca sinó més aviat costumista i eròtica on els protagonistes, els empleats de banca Cosme Sala i Eva Piferrer, descobreixen l’amor al temps que el lector fa un detallat i minuciós recorregut per la ciutat.
Albert Padrosa, des de la discreció i la tenacitat, ha estat capaç de teixir un món narratiu sòlid desenvolupant una línia personal en el camp de la novel·la policíaca que el converteixen en un dels autors que cal reivindicar en la història d’aquest gènere a casa nostra. Si Agatha Christie, Patricia Higsmith o Donna Leon, autores de diverses èpoques han esta recordades i reconegudes com a les Dames del crim, a Albert Padrosa li correspon el títol de ser un senyor, tot un senyor del crim.
Joan Manuel Soldevilla Albertí
ÍNDEX PEL·LÍCULES EXPOSADES
1947: EL SUEÑO ETERNO THE BIG SLEEP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Director: Howard Hawks País: Estats Unit
1949: EL TERCER HOMBRE THE THIRD MAN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Director: Carol Reed País: Regne Unit
1950: LA JUNGLA DE ASFALTO THE ASPHALT JUNGLE . . . . . . . . . . . . . . . 9
Director: John Huston País: Estats Units
1955: MUERTE DE UN CICLISTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Director: Juan Antonio Bardem País: Espanya I Italia
1956: ATRACO PERFECTO THE KILLING . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Director: Stanley Kubrick País: Estats Units
1957: DISTRITO QUINTO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Director: Julio Coll País: Espanya
1960: 091, POLICÍA AL HABLA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Director: José Mará Forqué País: Espanya
1967: BONNIE & CLYDE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Director: Arthur Penn País: Estats Units
1971: CONTRA EL IMPERIO DE LA DROGA THE FRENCH CONNECTION . . . . . 15
Director: William Friedkin País: Estats Units
1974: ASESINATO EN EL ORIENT EXPRESS MURDER ON THE ORIENT EXPRESS 16
Director: Sidney Lumet País: Estats Units
1974: CHINATOWN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Director: Roman Polanski País: Estats Units
1974: DIEZ NEGRITOS EIN UNBEKANNTER RECHNET AB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Director:
Peter Collinson País: Alemanya de l’Oest (RFA)
1978: MUERTE EN EL NILO DEATH ON THE NILE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Director: John Guillermin País: Regne Unit
1987: LOS INTOCABLES DE ELIOT NESS THE UNTOUCHABLES . . . . . . . . . . . . . 20
Director: Brian De Palma País: Estats Units
1987: POLICIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Director: Alvaro Sáenz de Heredia País: Espanya
1988: BARCELONA CONNECTION . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Director: Miguel Iglesias Bonns País: Espanya
 |
| Sr.Lluís Benejam, Doctor Narcís Bardalet, Alcaldessa Sra. Martí Felip, Sr. Albert Padrisa, Sr.Joan Manel Soldevilla i Sr. Antonio Herrera |
