%2B19.33.03.png)
%2B19.32.47.png)
divendres, 19 de desembre del 2014
%2B18.38.17.png)
ASSEMBLEA 2014
Es va fer un repàs de tots els actes realitzats durant l'any, i es van aprovar les comptes de tot l'ejercici
 |
| EL SECRETARI I EL PRESIDENT, |
 |
| Brises de Tramuntana, va tancar l'acte amb Nadales i "Cançons de sempre" |
 |
| La Seu adornada per celebrar el Nadal |
dimarts, 16 de desembre del 2014
dimarts, 9 de desembre del 2014
JOSEP TORRENT PRESENTA "LA SANG ÉS MES DOLÇA QUE LA MEL"
Josep Torrent (Bellcaire d'Empordà 1956)
Ha publicat : "L'estranya desaparició de la Laura i Ibrahim"
"La mirora mata els dimarts"
"Abans de la Batalla" 2012 premi Ramon Muntaner de Lituratura Infantil i Juvenil
"La sang és més dolça que la mel" 2014 Premi Memorial Agustí Vehí
Avui divendres 12 desembre, ha tingut lloc a la seu social dels Amics del Castell de Sant Ferran una conferencia sobre novel·la policíaca i la presentació del llibre LA SANG ES MES DOLÇA QUE LA MEL a càrrec del escriptor JOSEP TORRENT, autor del llibre.
LA REALITAT I LA FICCIÓ
L’assassinat
privat, a diferència dels perpetrats per l’Estat, (Assassinar una persona et fa
un canalla, assassinar a milions un heroi. Les quantitats santifiquen –
Monsieur Verdoux - 1947. Guió de Charles Chaplin i Orson Welles) és l’únic
delicte que pràcticament totes les societats, per molt primitives que siguin,
el consideren una atrocitat que ha de ser venjada per mitjà d’un sistema
jurídic o per la família —amb el corresponent vessament de sang—, el
desterrament o la deshonra pública. Per aquest motiu la història clàssica de
detectius pot funcionar en qualsevol època, ja que sempre es considera
l’assassinat un acte que exigeix trobar l’autor dels fets i la purificació
d’aquesta taca per part de la societat. A la majoria d’obres literàries l’assassí
rep un càstig: la presó, la mort, la deshonra...
LA REALITAT I LA FICCIÓ
L’assassinat
privat, a diferència dels perpetrats per l’Estat, (Assassinar una persona et fa
un canalla, assassinar a milions un heroi. Les quantitats santifiquen –
Monsieur Verdoux - 1947. Guió de Charles Chaplin i Orson Welles) és l’únic
delicte que pràcticament totes les societats, per molt primitives que siguin,
el consideren una atrocitat que ha de ser venjada per mitjà d’un sistema
jurídic o per la família —amb el corresponent vessament de sang—, el
desterrament o la deshonra pública. Per aquest motiu la història clàssica de
detectius pot funcionar en qualsevol època, ja que sempre es considera
l’assassinat un acte que exigeix trobar l’autor dels fets i la purificació
d’aquesta taca per part de la societat. A la majoria d’obres literàries l’assassí
rep un càstig: la presó, la mort, la deshonra...
La
realitat sempre supera la ficció. Ho hem sentit mil vegades. I és normal: hi ha
moltes més realitats que ficcions. Si actualment hi ha set mil milions de
persones i tot sovint ens canvia la realitat (de manera voluntària o no), les
realitats son incalculables, mentre que les ficcions que podem crear els que
ens hi dediquem, o s’hi ha dedicat, són moltes menys.
Edgar
Allan Poe (1809-1849) va crear el detectiu Chevalier C. Auguste Dupin basant-se
en la vida de Vidocq.
Arthur
Conan Doyle (1859-1930) va inspirar-se en Dupin.
El fet
que es creés el departament de detectius dintre Scotland Yard el 1842 va
propiciar que s’escrivissin bones històries de detectius.
El
1860 a Anglaterra es va cometre l’assassinat d’un nen de tres anys que va
aparèixer degollar dins d’un vàter. El fet va commocionar tot el país. Sembla
que Charles Dickens es va inspirar directament en el cas i altres autors també.
Agatha Christie (1860-1976) va ambientar moltes de les seves novel·les en
escenaris molt semblants: un crim misteriós, un cercle tancat de sospitosos,
una comunitat rural aïllada, un entorn respectable i amb diners i un detectiu
brillant que investiga desplaçant-se per diferents llocs mentre la policia està
desbordada. Altres autors anglesos van fer moure els seus personatges per
ambients molt semblants.
Si als
anys 20 i 30 al Regne Unit la ficció reflexa una realitat que s’ocupa de posar
ordre al desordre, de reconciliar la societat i retornar la tranquil·litat
paradisíaca al mític poble de X, als Estats Units Dashiell Hammet (1894-1961) i
Raymond Chandler (1888-1959), estan representant els grans aixecaments socials
dels anys 20: el desgovern, la prohibició, la corrupció, el poder i la
violència de coneguts gàngsters i la depressió.
I actualment es continua fent el mateix; aquí i a
altres països: si en novel·la negra la realitat supera la ficció, la ficció
s’alimenta de la realitat
Durant l'acte es va escenificar un judici a l'autor del llibre interpretat per Jaume Simón com fiscal, Alícia Herrera com defensora de l'acusat i Cristina Pujol com jutgessa.
El veredicte va ser exculpatori i la condemna va consistir en recomanar al públic que llegeixi el llibre
L'acte va ser clausurat per l'alcaldessa de Figueres Marta Felip.
 |
molt de públic a la presentaciómes informació |
%2B21.27.33.png)
diumenge, 30 de novembre del 2014
INAUGURACIÓ 5 DESEMBRE- DOS ESTILS
Amb tota la Sala d'actes plena, gràcies a tots, va tenir lloc divendres dia 5 de desembre la inauguració de l'exposició DOS ESTILS
 |
| EL REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE FIGUERES SR. YECORA FA LA PRESENTACIÓ DELS PINTORS |
 |
| També el President Sr. Herrera para dels artistes, Sr. Alcantara i Sra. Kion |
 |
| amenitza l'acte la Sra. Laura Redondo, neta del Sr. Alcantara |
 |
| L'Alcaldessa de Figueres Sra. Marta Felip i els artistes |
Cristina Paradís, professora del pintors, va enviar aquest escrit per ser llegit:
Aquest vespre té lloc una vetllada molt especial, que em sap molt greu no poder compartir amb vosaltres desde el començament. Avui, Kion Ferrer i Manuel Alcántara inauguren una exposició conjunta en un escenari magnífic, el Castell de Sant Ferran.
Kion i Manuel comparteixen la seva passió per la pintura, si bé cada ú des de la seva prespectiva i sensibilitat.
Els dos a més són companys de taller a l'Académia âurea, on tinc el privilegi d'orientar-los i participar en el seu procés creatiu.
Kion, fa molts anys que pinta. Es una pintora vital, que s'il·lusiona amb cada nou projecte; prefereix una pintura de pinzellada enèrgica i traç lleuger.
Busca temes originals que treballa amb acrílics i sovint ens sorpren a tots amb els seus quadres. Si els mirem amb deteniment veurem que és el color i la pinzellada els que conformen les seves obres; a traves dels plans de color ens explica els paisatges rurals o urbans, o els diferents motius que l'inspiren
Manuel, conrea un estil de pintura minuciós i narratiu. Sol fer peces de gran format, en algunes domina la pinzellada impressionista, si bé ens els darrers quadres es decanta per paissatges lluminosos, rics en detalls que descriuen infinitat d'elements de forma acurada i precisa.
Són peces que conviden a qui les mira a fer un passeig per la pintura seguint el recorregut dels diferents espais que la composen.
Felicitats a tots dos per aquesta exposició.
VERSOS AL CASTELL 2014
La tarda convidava a quedarse a casa a la vora del foc, però la Seu de l'Associació es va omplir amb persones en ganes de escoltar versos i poemes, per passar una bona estona.
Gràcies a tots!!!!
 |
 |
| La Silvia Casamort va presentar a cada poeta amb gran professionalitat |
 |
| Carme Pagés |
 |
| Daniel Ruiz-Trillo |
 |
| Jordi Pla |
 |
| Sun Estarriol |
 |
| Montse Cufi |
 |
| TERESA BOSCH |
 |
| JÚLIA COSTA |
 |
| Quim Ponsa i Albert Cuevas |
 |
| ängel Rodriguez i Jordi Vernet |
divendres, 21 de novembre del 2014
GRAVATS DE PERE MATAMALA
Va ser presentat per SEBI SUBIROS, mestre gravador, que va explicar la técnica de gravar que ha fet servir l'artista.
ESTUDIS REALIZATS
1997-99 Taller de dibuix i pintura a l’escola d’art
“la Mercè” de Girona, amb
Vicens Huedo, pintor.
2000-02 Taller de pintura a l’estudi de Joan Comella, pintor, a Roses, Girona.
2006 Seminari de gravat a l’estudi de Sebi
Subiròs, gravador, a Figueres,
Girona.
2007-08 Taller de gravat a l’escola d’art “la Mercè”
de Girona, amb Sebi Subiròs,
gravador.
EXPOSICIONS
1997 Exposició col·lectiva de pintura a la Sala
Municipal d’Exposicions de Santa Coloma de Farners, Girona.
1998 Exposició col·lectiva de pintura a la Sala
Municipal d’Exposicions de Santa Coloma de Farners, Girona.
2001
Exposició individual de pintura a la Sala
Municipal d’Exposicions de l’Escala,
Girona.
2002
Exposició individual de pintura a la Sala d’Exposicions
del Consell Comarcal de Figueres, Girona.
2007 Exposició individual de gravat a la Sala l’Aljub
de Figueres, Girona.
2007 Exposició individual de gravat a l’hotel Can
Xiquet de Cantallops, Girona.
2008 Exposició col·lectiva de gravat al Taller
Galeria Fort de Cadaquès, Girona.
2008 Exposició col·lectiva de gravat a la Galeria
l’Étang d’Art de Bages, França.
2008 Exposició col·lectiva de gravat a la Galeria Wingfield Barns de Norfolk, Regne Unit.
2008 Exposició col.lectiva de gravat a la Fundació Tharrats d'Art Gràfic de Pineda de Mar, Barcelona.
2009 Exposició individual de gravat a la Fundación
Niebla de Casavells, Girona.
2011 Exposició col·lectiva de gravat al Museo del
Toro de Valladolid.
2011 Exposició col·lectiva de gravat al Centro
Cultural Pérez de la Riva de Las Rozas, Madrid.
2012 Exposició individual de gravat i pintura al
col·legi Montesori de Figueres, Girona.
2013 Exposició col·lectiva de gravat al Museo de
la Casa de la Moneda de Madrid.
2014 Exposició individual de gravat a la Casa de
Cultura de Riudellots de la Selva.
2014 Exposició individual de gravat al Castell de
Sant Ferran de Figueres.
2014 Exposició col·lectiva de gravat a Calcografía
Nacional de Madrid.
CONCURSOS
2008: 28è Concurs Mini-Print Internacional de Cadaquès,
Girona. Seleccionat.
2011: I Concurso de grabado Colegio de
Veterinarios de Valladolid. Seleccionat.
2011: XII Certamen de grabado Nacional José
Caballero a Villa Las Rozas, Madrid. Menció
d’Honor.
2013: Certamen de Arte Gráfico para Jóvenes
Creadores, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Calcografía Nacional, Madrid. Seleccionat.
2014: Certamen de Arte Gráfico para Jóvenes
Creadores, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Calcografía Nacional, Madrid. Seleccionat.
TREBALLS
1999
Portada
del Programa d’actes de l’Aplec de
Sardanes de Flaçà, Girona.
2000 Portada del Programa d’actes de l’Aplec de
Sardanes de Flaçà, Girona.
2013 Cartell I Torneig d’Esgrima Ciutat de Girona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)