Xerrada sobre la Tortuga Babaua a les illes de Cabo Verde

Dissabte passat, la Dra Elena Abella, figuerenca, llicenciada en Ciències del Mar per la Universitat de Les Palmes de Gran Canària i doctora en Gestió dels Recursos Vius Marins, ens va explicar, en una interessant conferència, l'estat de la Tortuga Babaua en les illes del Cabo Verde.

ALICIA HERRERA, Biòloga i Màster en Gestió del Medi Ambient va ser l'encargada de  la presentació de l'acte

Cabo Verde és un arxipèlag situat davant les costes del Senegal, on cria la major part de la població de Tortuga Babaua de l'Altàntic Est. La Tortuga Babau, de nom científic Caretta caretta, vivia, no fa gaire, a tots els mars del món, i era relativament abundant a la Mediterrània. Actualment, està catalogada com a espècie en perill d'extinció, degut a la sobrepesca (els seus ous i la seva carn es mengen), la contaminació, i, especialment, per la construcció d'urbanitzacions i hotels en les platges que utilitzen per posar els ous i reproduir-se.

La Dra. Elena Abella treballa per evitar la desaparició d'aquesta espècie, en projectes que impliquen a la població local, per a que gestionin el turisme de la zona, i valorin la presència d'aquest animal en les seves platges.

PREPAREM UN NOU VIATGE- VOLEU ACOMPANYAR-NOS?

PROPERA CONFERÈNCIA 27-OCTUBRE 2012

SORTIM A GIRONANOTICIES.COM

EXPOSICIÓ D'OBRES AGRUPACIÓ D'AQUAREL·LISTES DE GIRONA

DISSABTE DIA 20 D'0CTUBRE, va tenir lloc l'exposició d'aquarel·listes de Girona amb el títol MOSTRA DE TARDOR.

Són 26 artistes els que han participat en aquesta exposició.

Va amenitzar l'acte XAVIER VIVES (cantant) i RAIMON SERRA (Músic)

CONFERÈNCIA D'ALBERT TESTART

Albert Testart impartí la conferència "El franquisme vist des de la premsa militar del Castell de Sant Ferran" el propassat 29 de setembre a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran.

Aquest historiador explicà el paper de la premsa com a eina per a la formació dels soldats de lleva, per tal que fessin seva la ideologia franquista. Una de les maneres més enginyoses perquè la tropa es familiaritzés amb les consignes del règim varen ser els concursos de redacció d'articles, que tenien premis ben atractius com són els dies de permís.

Testart va exposar els principals continguts dels preiòdics que s'editaven a la fortalesa. En primer lloc, fomentaven l'espanyolitat de matriu castellana ja que s'entenia que Castellà era l'essència de la pàtria. Aquest fet comportava silenciar els trets regionals i limitar-los a alguns aspectes folclòrics sense cap rellevància política.

Talment com la formació del "espíritu nacional, els impresos evocaven les grans gestes històriques de l'Estat, des de Numància a l'Alzamiento, evitant per raons òbvies el desastre de Cuba i altres efemèrides contràries a la glòria invicta de l'exèrcit espanyol. Aquesta èpica anava lligada amb la virtut de la raça hispana i la predestinació per emprendre gestes històriques.

Presenta l'acte ANNA MARIA PUIG-Arqueòloga

En la seva amena ponència, l'investigador en ciències històriques va cloure la dissertació amb la visió que tenien aquests papers de la ciutat de Figueres: una estació on arribava la milícia, una rambla per ramblejar i un parc-bosc on recrear-se a l'aire lliure i que està ben lluny de les temptacions del món, el dimoni i de la carn.

Josep Maria Dacosta