L'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran esta oberta a tot tipus de persones a les quals els hi agradi el castell i vulguin vetllar per la seva conservació i bon ús.

Entre els objectius dels Amics del Castell destaquem la voluntat d'obrir el Castell de Sant Ferran a la ciutat de Figueres, per a que aquesta fortalesa, catalogada com a Monument Històric, pugui fer servei a la ciutat.

En aquest blog trobareu un resum dels actes que organitzem des dels Amics del Castell i altres actes que es realitzen al Castell, de vegades també amb la nostra col.laboració, així com notícies relacionades.

BENVINGUTS AL BLOC DELS AMICS DEL CASTELL DE SANT FERRAN
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CONFERÈNCIES A LA SEU SOCIAL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CONFERÈNCIES A LA SEU SOCIAL. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de novembre del 2017

DISSABTE 2 DESEMBRE 2017- PRESENTACIÓ LLIBRE DE ADELA GELI ANTICÓ


Amb un tarda amb molta freda, i molta tramuntana, es va presentar el llibre de la  
ADELA GELÍ ANTICÓ



-->
-->
 
-->
 El llibre recull les investigacions sobre la línia fortificada de búnquers construïda durant els anys 1944-1950, coneguda com a Línia Pirineus. Una estratègia de protecció del límit nord de la península Ibèrica que es materialitzà en aproximadament 6.000 búnquers, la meitat dels quals a Catalunya, i concreta­ment més d’una quarta part en territori empordanès.



El propòsit de l’estudi és entendre aquestes obres de fortificació contemporània a través de la història que les ha portat al nostre territori, de l’estratègia militar que condiciona la seva ubicació i, especial­ment, a través de les formes de la seva arquitectura, que es deuen a la funció que havien de desenvolupar en el combat i a les característiques del paisatge que les envolten.



Es pren de referència el territori de Garriguella ja que n’és un emplaçament significatiu per la gran quantitat que se’n varen construir, un total de 380 búnquers; per la diversitat de la seva geografia i del seu paisatge, que es tradueix en unes tècniques de camuflatge molt variades, i per context cronològic, per ser escenari de l’últim combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya.


Sra. Geli i Sr. Bernal




PER VEURE MÉS FOTOS AQUÍ

dimarts, 7 de novembre del 2017

CONFERENCIA A CARGO JESÚS HERAS ARROYO



El conferenciante, Coronel Director del Consorcio del Castillo, empezó explicando el 
concepto de fortificación .

Sr. Heras i Sr. Herrera

A continuación se habló sobre los tres momentos de la fortificación española en la postguerracivil: Al acabar la guerra civil española; Durante la II Guerra Mundial , y después de la II GM. 

Siguió explicando en qué consistió esa Fortificación española después de la II Guerra Mundial, ante el peligro de una Invasión de Aliados junto con los republicanos refugiados en el Sur de Francia. Fortificación que abarcó, no sólo la línea fronteriza de los Pirineos, sino además, las Costas del Mediterráneo y Cantábrico, los archipiélagos, el Frente de tierra del Estrecho, y el Protectorado Español del Norte de África .

Se detuvo el conferenciante a continuación en explicar en qué consistió la Línea de Defensa del Pirineo, vulgarmente conocida como Línea P, tanto en los aspectos constructivos, como en las unidades que trabajaron allí, y las Unidades que la defendían. Así como la influencia que tuvo esta construcción y su personal en el entorno y en la vida de las poblaciones ampurdanesas donde se establecieron.




Posteriormente se trató sobre el Artillado de las Costas , haciendo especial hincapié en las cinco Baterías que se construyeron para defender la Bahía de Rosas y su entorno. 

El conferenciante a continuación planteó la reflexión de la utilidad de estas obras , concretándose que aunque no tuvieron, gracias a Dios, que entrar en combate, asegura que por lo menos cumplieron su misión disuasoria.

Así mismo  hizo hincapié en que todo este conjunto de obras forman parte también del patrimonio histórico Catalán y Español, e invitó  a las autoridades, historiadores, universidad, e instituciones en general a estudiar, difundir y conservar este Patrimonio.

Acabo la conferencia con un recuerdo y homenaje a los miles de personas que concibieron, diseñaron, trabajaron y cubrieron esas obras.

aspecto de la sala


Más fotos  AQUÍ






dimarts, 19 de setembre del 2017

DIMECRES 4 D'OCTUBRE 2017-HISTÒRIES DE MÚSICS DE ANTONI MAS



En col·laboració amb Foment de la Sardana de Figueres i amb motiu de Figueres capital de la Sardana va tindrà lloc a la seu social dels Amics del Castell de Sant Ferran la conferència-presentació del llibre HISTÒRIES DE MÚSICS a càrrec de Antonio MAS BOU,autor.


L'acte  presentat per Montserrat Mauné presidenta de Foment de la Sardana.




Antoni Mas i Bou (Caldes de Malavella18 de maig de 1945) és un director de cobla i compositor de sardanes.
Nebot del popular autor Francesc Mas Ros. La seva línia, però, no ha estat paral·lela a la del seu oncle i la seva producció sardanista és reduïda però d'una qualitat molt diferent, sobretot en una segona època. Ha estat director de les cobles La Caravana (1975-76), Marina (1977-90) de la qual fou impulsor i membre fundador; Maravella (1990-94) i Selvatana (1994-97).
Va ser dues vegades president del Sindicat de Músics de Girona (1989-2004) i (1996-2006), president de la Societat Cooperativa Músics de Catalunya (2001-2006), president de l'Associació Cultural MusiCat (2003-2006), fundador i gerent del Grup de Gestió MusiCat (1996-2008), president de la Unió de Músics de Catalunya (2003-2009). Com a compositor, acredita seixanta-tres títols enregistrats i diversos premis. Com a director, ha enregistrat disset treballs discogràfics i videogràfics.
Actualment forma part del Consell Directiu de la Sociedad de Artistas de España (AIE)



Podeu veure més fotos AQUI



DISSABTE 30 DE SETEMBRE 2017- EL EBRO EN LLAMAS DE DANIEL ARASA


Daniel Arasa i Favà (JesúsTortosa1944) és un assagista català. S'ha dedicat al periodisme i ha estat enviat especial a països d'Europa, Orient MitjàAmèrica i Extrem Orient. Més tard ha estat cap de redacció de l'agència Europa Press de Catalunya. Ha publicat estudis sobre la Guerra Civil espanyola, la postguerra, els maquis i la participació catalana i espanyola a la Segona Guerra Mundial. És president del GEC (Grup d'Entitats Catalanes de la Família) i impulsor dels premis de cinema familiar CinemaNet.
A més d'exercir el periodisme, és professor a les universitats Pompeu Fabra i Abat Oliba de Barcelona. Actualment, col·labora sovint amb La Vanguardia.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Años 40: los maquis y el PCE (1984)
  • Els catalans de Churchill (1989)
  • Españoles en la Guerra del Pacífico (2001)
  • La invasión de los maquis (2004).
  • Pere Llorens. Testimoni d'un segle de Barcelona i líder del comerç català (2004)
  • Los españoles de Stalin (2005)
  • Entre la Cruz y la República (2008)
  • Católicos del bando rojo (2009)
  • Por la gracia de Franco
  • La batalla de las ondas en la Guerra Civil Española (2015)
  • La batalla del Ebro a través de los partes de guerra, la prensa y la radio (2016)
  • El Ebro en llamas (2017)

Presentan pel Josep Menchón, Secretari de l'Associació Verges-Ginjaume, va comenzar la conferència Daniel Arasa.

Daniel Arasa, investigador de la Guerra Civil española, presentará el próximo jueves 20 de abril 'El Ebro en llamas' (Gregal), su tercer libro sobre la batalla más larga y decisiva del conflicto.

  El autor señaló,  tener una implicación personal con esta batalla, ya que en ella murieron tres de sus tíos en el bando republicano y un cuarto sobrevivió en el bando de los nacionalistas.

  Después de 'La batalla de las ondas en la Guerra Civil Española' y 'La batalla del Ebro a través de los partes de la guerra, la prensa y la radio', este libro quiere ser una visión "distinta" que en lugar de describir de nuevo la batalla, aporte aspectos desconocidos.

  Para ello, Arasa profundiza en las claves políticas, militares y diplomáticas, en las motivaciones, las circunstancias internas del país y las coyunturas internacionales que incidieron en ambos bandos, así como las consecuencias de lo ocurrido y los daños colaterales.

  El libro responde a muchas preguntas como por qué alargó la guerra esta batalla y por qué los republicanos plantearon esta batalla cuando sabían que no podían ganarla, cuestiones a las que el escritor da explicación en un libro de carácter histórico y divulgativo.



aspecto de la Sala

Sr.Menchón, Sr. Arasa, i Sr. Herrera President de l'Associació






Per vuere més fotos AQUÍ

dijous, 8 de juny del 2017

PRESENTACIÓ OBRA LITERARIA DE JOSEP OLIVERAS I MANEL FORTIS


Benvinguda del President

Va començar la presentació de l'acte el Sr. Josep Oliveras, explicant la feina de la seva editorial, i concretament els llibres "GRANDES OBRAS DE GRANDES ARTISTAS" i "NOTES HISTÒRIQUES DELS MASOS I MOLINS DE LA VALL DE BIANYA"


Després va pendre la paraula la Gemma Gregori,  i va dir:


Bona tarda,
Gemma Gregori
Em fa especial il·lusió estar avui aquí, en aquesta presentació a Figueres, la ciutat que m’ha vist néixer i m’ha vist créixer.
I em fa especial il·lusió perquè Figueres és una ciutat amb una importància cultural destacada.  Molts són els fills il·lustres d’aquesta ciutat :artistes, científics, escriptors, músics...que han nascut en aquesta contrada entramuntanada. És potser aquesta peculiaritat la que ha fet que la ciutat donés aquests fruits tan especials, aquests genials artistes?
Diuen que els figuerencs, i en general els empordanesos, estem un xic tocats per la tramuntana. Aquesta és una realitat ben palesa que hem pogut comprovar tots en alguna o altra ocasió.
Però benvinguda sia aquesta ventada gèlida que ens acompanya per aquestes meravelloses terres si serveix per apropar-nos un xic més a la cultura. Perquè l’art i la cultura hauria de ser el motor principal d’una societat i dels seus habitants.
Segurament si preguntéssim si l’art i la cultura són imprescindibles molta gent ens respondria que no, que no és vital per a la nostra subsistència. Però jo els contestaria: n’esteu completament segurs?
La societat ha avançat gràcies al desenvolupament dels seus habitants. Ja des de temps immemorials l’art ha estat present en la vida de l’ésser humà i l’ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria, fent-se cada vegada més i més present.
Fins arribar al punt que l’art ens acompanya en el nostre dia a dia, sigui amb un llibre que llegim a estones mortes, sigui amb música que anem a escoltar en algun concert, a la ràdio o en fils musicals, sigui en visites a museus, exposicions... o com avui mateix, en aquesta trobada tan especial.
L’art ens impregna i l’art ens enamora.
I això és molt important: estar enamorats de la vida i viure cada moment intensament. Apreciar cada detall de la nostra existència i ser conscients del què som: un miracle de la vida.
I això ho podem descobrir gràcies a l’art. L’art ens fa observar detingudament cada detall, cada pinzellada, cada traç, cada paraula, cada nota... L’art ens permet veure l’ànima de cada obra, la seva essència.
I observar al detall aquesta essència és quelcom que està a l’abast de tothom. Llegir un bon llibre, escoltar una música que ens empleni, gaudir de la visualització d’una pintura o una escultura, admirant cada detall fantàstic que la vida ens ofereix.
La vida, en realitat, és molt senzilla i bella, amb b alta. Perquè existeixen certes paraules que cal remarcar: com bella amb b o Obres amb majúscula.
Quan escric una crítica i presento l’Obra de l’artista, em refereixo a ella com a Obra d’art, sempre ho faig amb majúscula. Perquè totes les Obres d’art mereixen un respecte majúscul, perquè són elles la que ens faciliten veure aquesta essència de la vida, la que ens porten per camins de somnis i ens fan traspassar fronteres de llibertat.
I qualsevol Obra d’art, en qualsevol de les arts, mereix el mateix respecte. Perquè l’art ens fa despertar els sentits i ens apropa els uns als altres. Connectats tots per aquest fil conductor en connectarem en aquesta anima de la que us parlo.
I viatjarem a través de la paleta de colors, a través de les línies, dels paràgrafs, a través d’un pentagrama...
Avui tenim el goig de participar tots en aquest punt d’unió artística, on l’art és el protagonista principal. Editorial Oliveras us presenta avui una mostra d’aquest art. Ens ho fa a través dels llibres, aquests en format de paper o en format digital si visiteu la seva pàgina web. Editorial Oliveras tracta uns temes fantàstics, però a més a més, promou i ens apropa a les arts plàstiques (pintura, escultura...) i ens ofereix una mà que ens porta cap als camins de la saviesa.
Us desitjo que quan obriu aquests llibres us transporti directament per aquest món de somnis i us emplaço a que presteu particular atenció als vostres sentits. Ells us oferiran la bellesa de l’art, el detall de traç, de cada figura.
Però també us desitjo que aquesta sensació la transporteu a tots els altres àmbits de la vostra vida. Llavors la vostra percepció canviarà radicalment, observant també cada pinzellada que us ofereix un paisatge, la natura, o la mateixa ciutat. Cada traç del vostre particular, individual i preuat món.
I observareu així aquesta bellesa (amb b) de la vida i us impregnareu de la seva meravellosa essència.
I tot gràcies al que l’art ens pot ensenyar.
I vosaltres què en dieu? L’art és prescindible a les vostres vides? Concebeu una vida sense art? Crec que no, no crec que ningú s’hi pugui resistir.
Gaudiu doncs de l’art  gaudireu amb ell del miracle de la vida.
Sr. Oliveras, Sra. Gemma, Sr. Fortis, Manel Soler

 A continuació Manel Fortis va presentar la seva darrera obra"El llarg camí", també el Sr. Soler ens va parlar del llibre dels Masos de Vall de Bianya, així com el temps, més de quatre anys, que van tardar a poder editar-lo.


Aspecte de la sala


podeu veeure més fotos AQUÍ




dilluns, 29 de maig del 2017

CONFERÈNCIA SOBRE JOSEP MASDEVALL 3-JUNY 2017


Millor que ningú explica la conferència Josep Maria Bernils.
Publicat a HORA NOVA
Un metge figuerenc, poc conegut fins ara, va destacar a finals del segle XVIII per les seves aportacions innovadores en la medicina

A finals del segle XVIII es va fer famós a Cadis un refrany que deia: “Santo Dios, Dios immortal, líbranos de la opiata de Masdevall.” No deixa de ser curiós que un text d’aquestes característiques estigui dedicat a un metge. I encara més a un metge empordanès, pràcticament desconegut i del qual gairebé només es troben referències en textos científics. Per tal de rescatar-lo de l’oblit, el figuerenc Joan Masdevall –que es considera descendent seu– va iniciar fa uns mesos una campanya perquè es donés el nom d’aquest científic al nou CAP del Rally Sud. L’Ajuntament ja va adoptar un acord en aquest sentit.
Dissabte passat es va poder aprofundir una mica més en la personalitat de Josep Masdevall amb la conferència que els doctors Josep-Eladi Baños i Elena Guardiola, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, van oferir a la seu social dels Amics del Castell de Sant Ferran i que va permetre, d’una forma molt documentada, conèixer a fons un personatge que el prestigiós doctor August Pi i Sunyer va arribar a qualificar-lo com “l’Hipòcrates modern” per la transcendència que van tenir les seves aportacions a la medicina contemporània i pel trencament que representaven amb les cures convencionals del moment.
En diversos documents de l’època s’esmenta que Josep Masdevall va néixer a Figueres, però hi ha diferències amb l’any (1730 o 1740). En qualsevol cas, l’origen familiar sembla clar que procedeix de Maçanet de Cabrenys, on la família disposava de diverses finques. Es va casar amb Llúcia Draper, amb la qual va tenir cinc fills. La seva mort es va tenir lloc a Trujillo, l’any 1801, mentre acompanya el rei Carles IV i la seva esposa en una viatge per Extremadura.
LA TRAJECTÒRIA. En la xerrada dels doctors Baños i Guardiola, es va sintetitzar la trajectòria biogràfica i professional del doctor Masdevall, que si bé va destacar –i molt– en el món de la medicina, també ho va fer en altres camps com la botànica, la gestió pública i l’emprenedoria amb la gestió de negocis innovadors, com la construcció d’almadraves com a granges de tonyina a la badia de Roses –explotades pels seus descendents fins ben entrat el segle XX– i la promoció –en aquest cas fallida– d’una ciutat residencial a l’entorn de Biure d’Empordà.
Va estudiar medicina a la Universitat de Cervera, on va rebre el grau de doctor i va ampliar els seus coneixements a la Universitat francesa de Montpeller, encara avui un centre docent reconegut per a la medicina europea. Va exercir durant un temps a Figueres, però de seguida es va traslladar a Barcelona. El 1783 li encarreguen la visita d’una sèrie de poblacions catalanes afectades per epidèmies de febres tercianes. Amb l’experiència obtinguda és nomenat inspector general d’epidèmies del Principat de Catalunya. En funció d’aquest càrrec, Josep Masdevall va haver de combatre una epidèmia de febres pútrides al Pla d’Urgell que s’atribueix a la retirada de les tropes franceses quan tornaven del camp de batalla de Portugal.
Amb el prestigi adquirit, dins i fora d’ Espanya, Masdevall se’n va a Madrid, nomenat metge de cambra del rei Carles III. L’any 1784, presenta un programa de reforma de la formació en medicina dins d’un pla de reforma dels estudis que s’imparteixen a Cervera. La proposta preveu la creació d’un Colegio Práctico de Medicina a Barcelona i quatre anys d’estudis pràctics obligatoris per a tots els estudiants sense els quals no podrien exercir. Malgrat l’acceptació de les propostes per la majoria de catedràtics de Cervera, el pla no va prosperar inicialment. Quan va dirigir la política sanitària espanyola, uns anys més tard, va ser una de les primeres mesures que va executar.
Per encàrrec del rei Carles IV, va fer de consultor del sultà del Marroc, Muley Soliman, preocupat per una epidèmia de pesta que està afectant el seu país l’any 1799. Masdevall és en molts aspectes un home plenament modern. Té un laboratori químic a casa seva i els remeis que idea són el resultat d’ una pacient investigació.
Les seves teories terapèutiques són bastant originals i diferents a les tradicionals d’aquella època. El fet de ser una persona tant propera als monarques, l’afavoreix en la implementació dels seus mètodes. Entre ells destaca la que s’anomena Opiata Masdevall, un preparat que fa“curacions gairebé miraculoses” segons es comentava a l’època. Malgrat el seu nom, el compost no portava opi.
Masdevall, complint el seu càrrec d’inspector d’epidèmies a petició del comte de Floridablanca, el 1784, va publicar el Dictamen sobre si las Fábricas de Algodón y Lana son Perniciosas amb motiu d’un edicte de l’Ajuntament de Barcelona que prohibís obrir més fàbriques d’aquestes característiques pel temor a la contaminació de l’aire de la ciutat. Al final d’aquesta obra, Masdevall afegeix un dictamen que conclou que “les fàbriques de cotó i llana no són pernicioses per a la salut pública”. Després de la seva mort, els botànics espanyols Hipólito Ruiz i José Antonio Pavón, admiradors de Masdevall, van proposar el seu nom per designar un gènere de plantes de la família de les orquídies sud-americanes que conté mes de 500 espècies. Per això, moltes d’aquestes plantes porten el nom científic Masdevallis en record seu.
Ben aviat un centre d’atenció primària, a la seva ciutat natal, Figueres, portarà el seu nom, però si no es recull la seva biografia en un llibre i es resumeix en algun espai de les noves dependències sanitàries, continuarà essent un desconegut per a les futures generacions.


LA DOCTORA GUARDIOLA I EL DOCTOR BAÑOS

ASPECTA DE LA SALA















 
JOAN MASDEVALL PROMOTOR D'AQUESTA CONFERÈNCIA AMB ELS SEUS GERMANS
 PPER VEURE MÉS FOTOS DE L'ACTE AQUÍ

dijous, 18 de maig del 2017

CONFERÈNCIA 19 MAIG 2017 DE JORDI ARBAT



 LA NOTA DE PRENSA DEL NOSTRE SÒCI I COL·LABOADOR DAVID GARIA ALGILAGA





SR.AARBAT I SR. GARCIA ALGILAGA



Una gran afluència de públic a aquesta xerrada



fotos de Drons

Per vuere més fotos AQUÍ

divendres, 21 d’abril del 2017

CONFERÈNCIA"LA TERRA DEL CEL"A CÀRREC DE JAUME COMAS


PRESENTAT PER ESTEBA BERNAL, SECRETARI DE L'ASSOCIACIÓ AMB AQUESTES PARAULES:

"LA TERRA DEL CEL

  BUENAS TARDES A TODOS, PARA QUE SE PRODUZCAN A VECES CIERTOS HECHOS, SE TIENEN QUE DAR UNAS DETERMINADAS CISCUNTANCIAS, QUE SEPARADAS EN EL TIEMPO, APARENTEMENTE NO PRESENTAN NINGUNA RELACCIÓN, PERO EN EL TEMA QUE NOS OCUPA, CREO QUE TIENEN MUCHA Y EN ESTE CASO SE DAN DOS
1ª) LA INAGURACION A MEDIADOS DEL AÑO 1959, Y HASTA 1963 CONJUNTAMENTE CON LOS AMERICANOS,  DEL ESCUADRÓN DE VIGILANCIA AEREA Nº 4 (RADAR DEL PANI)  DEL EJERCITO DEL AIRE, AL CUAL VENIAN DESTINADOS TÉCNICOS Y PERSONAL DE VUELO, PILOTOS QUE ERAN LOS CONTROLADORES.
2ª) LA FUNDACIÓN EN EL AÑO 1967 DEL REAL AEROCLUB DE GIRONA.
ANTES DE ENTRAR EN EL CONTEXTO DEL PARACAIDISMO Y PRESENTAR A NUESTRO CONFERENCIANTE JAUMA COMAS,  PERMITIRME HACER UNA BREVE HISTORIA DE LOS INICIOS  DE LA FORMACIÓN DEL “ REAL AERO CLUB DE GIRONA “  Y SU ESTABLECIMIENTO EN EMPURIABRAVA.
EN ABRIL DE 1967, SE INAGURO EL AEROPUERTO DE GIRONA. AL MISMO TIEMPO SE FUNDA GRACIAS A LA ILUSIÓN Y  ENTUSIASMO DE LOS SRES. FORCADA, CONDE Y ORTEGA, EL AEROCLUB DE GIRONA, INICIANDO SUS ACTIVIDADES EN 1968 EN EL AEROPUERTO DE GIRONA.
 ESE MISMO AÑO SE INAGURA A CARGO DE JOSEP GORINA Y LLOVERAS LA” ESCUELA DE PILOTOS”, ELEMENTO FUNDAMENTAL PARA FORMAR A LOS QUE SERAN LA BASE DE LOS SOCIOS.
AL PRINCIPIO TUVO MUCHA ACTIVIDAD SOCIAL Y  DE VUELOS, PERO EL TRANSITO AEREO DEL AEROPUERTO, RESTRINGIA LOS HORARIOS PARA  LA INSTRUCCIÓN Y  FORMACION DE PILOTOS.
VIENDO LA DIFICULTAD, Y OTRAS CAUSAS…, EL PRESIDENTE DEL AEROCLUB, SR. FERNANDO DE VILALLONGA ,  DE ACUERDO CON SU CUÑADO Y GERENTE DE AMPURIABRAVA SR. MIGUEL ARPA, DECIDEN TRASLADAR LA ACTIVIDAD DEL  AEROCLUB A EMPURIABRAVA. EN AQUEL TIEMPO EN SUS PRINCIPIOS, CEDIENDO ESTE EL AERÓDROMO, ASÍ COMO LOS HANGARES Y SERVICIOS.
EN JUNIO DE 1969, SE INICIARON LOS VUELOS  DEL AEROCLUB EN AMPURIABRAVA, CON UN GRAN MOVIMIENTO EN  LA ESCUELA Y FORMACIÓN DE PILOTOS, ASÍ COMO DE VUELOS, PUES DISPONIA DE UNA BUENA FLOTA DE AVIONETAS,  2 PIPER CHEROQUI, 1 CESSNA125 Y 1 J-3 PARA ESCUELA.
LOS ALUMNOS, AL TERMINAR EL EXAMEN DE VUELO RECIBIAN ELTITULO DE     “PILOTO PRIVADO”
EN AQUELLA EPOCA UNO DE LOS PROBLEMAS DE LOS AEROCLUBS, ERA EL MANTENIMIENTO DE SUS AVIONES, PUES LOS TECNICOS DE MANTENIMIENTO AERONAUTICO SOLO SE FORMABAN ENTONCES EN LA “ ESCUELA DE ESPECIALISTAS DEL EJERCITO DEL AIRE” EN LEÓN .
 EN CATALUÑA,  HABIA UN GRAN TALLER AERONAUTICO CIVIL, ( SERAVIA )  EN EL AEROPUERTO DE SABADELL, AL
 QUE TENIAN QUE  LLEVAR LOS AVIONES PARA LAS REVISIONES PERIODICAS  DE 25, 50 Y 100 HORAS.
 MIENTRAS ESTABA  EL AEROCLUB EN GIRONA, SE ENVIABAN A SABADELL, Y TAMBIEN TENIA QUE VENIR DE ALLÍ EL TÉCNICO, SI EL AVIÓN SUFRIA ALGUNA AVERIA,  LO CUAL ESTANDO EN AMPURIABRAVA, AUN COMPLICABA MAS LA COSA.
SIENDO MI ESPECIALIDAD  CON EL TITULO DE “TÉCNICO DE MANTENIMIENTO AVIÓN” Y ESTANDO DESTINADO EN EL EVA Nº 4  ( PANI ) , VIENDO LA POSIBILIDAD DE PODER TRABAJAR EN LOS AVIONES QUE ERA MI VOCACIÓN, ME PUSE EN CONTACTO CON EL AEROCLUB,  LLEGANDO A UN ACUERDO CON ELLOS Y CON SERAVIA DE SABADELL, COMO SOPORTE TECNICO Y LOGISTICO,  PUES VIERON LAS MUCHAS VENTAJAS QUE SUPONIA TENER EL TÉCNICO EN CASA, TAMBIÉN LLEGUE A UN ACUERDO CON EL  INSTRUCTOR DE VUELO SR. NAVARRO, COMO PILOTO PARA PROBAR LOS AVIONES EN VUELO DESPUES DE REVISIONES Y AVERIAS.
ASÍ POCO A POCO MONTÉ MI TALLER EN EL PRIMER  HANGAR ,  VIVIENDO TODAS LAS EFEMERIDES DEL AERÓDROMO HASTA PRINCIPIOS DE LOS 90.
EL AÑO 1973 SE CREA LA SECCIÓN DE PARACAIDISMO, ( PARA-CLUB GIRONA )  FUNDADO POR EL SR. JOAQUIM  DENSALAT,  PILOTO Y SOCIO DEL AEROCLUB.,.
PARA COMENZAR SE NECESITABAN  INSTRUCTORES PARACAIDISTAS TITULADOS, PARA ELLO, DENSALAT, HACIENDO EL SERVICIO MILITAR EN EL PANI, CONOCIÓ Y CONVENCIÓ CON SU JUVENIL ENTUSIASMO AL CAPITAN ESTEBAN. PARACAIDISTA DEL E.A. DESTINADO EN EL MISMO, QUE SE HIZO CARGO DE LA ESCUELA AUXILIADO POR UN SUBOFICIAL PARACAIDISTA.
 LA INCORPORACIÓN DE ESTOS INSTRUCTORES  FUÉ FUNDAMENTAL PARA INICIAR LA ESCUELA QUE SE COMPLETÓ CON LA ADQUISICIÓN DE UNA CESSNA ( REIMS ROQUET),DE 4 PLAZAS, TENIEDO DESDE EL PRINCIPIO UNA GRAN ACTIVIDAD
  CON MOTIVO DEL ÉXITO DE LOS CURSOS DE PARACAIDISMO Y LA CANTIDAD DE SALTOS, SE HIZO NECESARIO OTRO AVIÓN , AMPLIANDOSE EN 1975 CON UNA CESSNA 207 DE 7 PLAZAS.
EL AÑO 1977 EMPURIABRAVA DA POR FINALIZADA LA CONCESIÓN DE LOS TERRENOS DEL AERÓDROMO Y AL NO LLEGAR A UN ACUERDO CON EL AEROCLUB PARA LA COMPRA DE LOS MISMOS, EL CAMPO DE VUELO DE EMPURIABRAVA SE  VENDIÓ A UNA PROMOTORA Y EL CLUB TUVO QUE VOLVER A LAS INTALACIONES DEL AEROPUERTO DE GIRONA.
CON EL NUEVO PROPIETARIO DEL AERÓDROMO CONTINUARON LOS VUELOS Y LOS SALTOS, INCIÁNDOSE UNOS NUEVOS Y EMOCIONANTES TIEMPOS PARA EL PARACAIDISMO.
 PERO ESTA ETAPA SEGURO NOS LA ILUSTRARA MUCHO MEJOR JAUME, QUE EMPEZO ENTONCES COMO INSTRUCTOR DE VUELO Y PILOTO DE SALTOS, GRAN PROFESIONAL Y MAGNIFICA PERSONA, CON LA QUE TUVE EL HONOR COMPARTIR EXPERIENCIAS DURANTE CASI 20 AÑOS, YO A TIEMPO PARCIAL Y EL DEDICADO POR ENTERO A LA AVIACIÓN. Y  AQUÍ TERMINO .
 AHORA OS DOY MUY RESUMIDO SU CURRICULUM
EN 1977 OBTIENE EL TÍTULO DE PILOTO COMERCIAL PROFESIONAL
. TIENE EL TÍTULO DE INSTRUCTOR Y EXAMINADOR DE VUELO
MAS DE 10.000 H. DE VUELO DE EXPERIENCIA
ES LICENCIADO EN ADE
TRABAJÓ COMO PILOTO DE LANZAMIENTO DE PARACAIDISTAS ENTRE 1977 Y 1980 Y PROFESIONALMENTE A TIEMPO COMPLETO DESDE 1985 HASTA FINALES DE 1993.A PARTIR DE1994 COMO GERENTE, EN LA GESTIÓN DEL AERÓDROMO Y CENTRO DE PARACAIDISMO.AHORA OS DEJO CON JAUME PARA QUE CON LA IMAGINACION NOS HAGA VOLAR Y SENTIR LA EMOCIÓN DE UN SALTO EN PARACAIDAS."



El conferenciant, pilot comercial, instructor i examinador de vol, llicenciat en ADE i gerent del aerodromo i centre de paracaigudisme de Empuriabrava va fer un repàs pels 40 anys d'actividat en aquest deport, que ha sobrepassat el dos milions de llançaments amb formació de figures espectaculars, formades en menys d'un minut de descens.








PER VEURE MÉS FOTOS AQUÍ