HORITZONS DE SILVIA GOU PRESENTAT PER ISABEL BUSQUETS

Amb gran èxit de públic divendres dia 16 de juny, va tenir lloc la inauguració de les pintures de Silvia Gou, amb un  record del seu amic, i també nostre, a més d'un gran col·laborador,  JOAN RAMON INGLADA.

L'acte va ser presentat per Isabel Busquets, amb les següents paraules:

"Quan la Sílvia em va demanar que li presentés aquesta exposició el primer que li vaig respondre va ser que jo no era experta en art. Com a filòloga i persona de lletres evidentment que a més de la llengua i la literatura m’interessa l’art i tot el que pertany al món de les humanitats. La meva presentació possiblement sigui molt poc ortodoxa, però sí pensada des de l’afecte  la Sílvia. i ser una més d’entre els seus amics que varem descobrir sorpresos que pintava i que el que pintava sense dir res a ningú, quasi d’amagat, contenia un llenguatge propi i uns per un costat, altres per l’altre l’animem a fer el pas d’ensenyar el seu treball, que l’ exposi, que el mostri sense por.

 Comença exposant en una fira d’art a la Rambla de Figueres i avui inaugurem la seva 5a exposicó.

La Sílvia d’entrada és una artista autodidacta, comença a pintar només per ella mateixa entre el 2004 i 2005,per  exteriortizar   uns sentiments íntims fruit un fet que la fa patir. De la mà de la pintora Concepció de Ventós aprèn a  perfeccionar la seva tècnica i anar descobrint les possibilitats d’expressió a través del treball i l’experimentació amb els  colors, les textures, l’estampació de la tela amb materials diversos; recentment ha seguit un curs al taller del pintor  Pujol Boira i de mica en mica ha anat evolucionant en el seu treball fins arribar a aquesta  exposició que ella ha titulat HORITZONS

La paraula  HORITZÓ dibuixa en el nostre imaginari una línia que limita, que no ens permet veure què hi ha més  enllà, ens hem d’acontentar en imaginar-ho, potser somniar-ho fins i tot.

Des del castell de Sant Ferran,  s’albiren molts horitzons; l’horitzó dibuixat a la Badia de Roses, l’horitzó que presideix el Canigó recondant-nos el país i la cultura a què pertanyem; l’horitzó que delimita les comarques veïnes de l’Empordà i la Garrotxa; la nostra mirada pot abraçar el dibuix de tots els horitzons que guaitem des del Castell, però també existeix una altra mena d’ horitzons més íntims, els horitzons que  la Sílvia vol compartir amb nosaltres a través de les seves pintures.

Els horitzons de la Sílvia neixen del batec colpidor de les pèrdues; aquest batec es transforma en rebel.lia cap a les coses inexplicables. Observa  la realitat que l’envolta, una realitat que l’afecta i alhora la interpel.la i  des de la seva mirada interior busca la manera d’entendre-la, de transformar-la i ho fa per mitjà de la  pinzellada cromàtica que surt de les seves mans; l’ús dels colors, dels elements naturals, el dibuix de  les figures geomètriques insinuant un punt de partida des del vértex, són les eiens, els recursos que li serveixen per   manifestar la dualitat, de vegades expressada amb el traç súbtil d’una línia divisòria, entre  el que percep i el que imagina trasmudat.

Tot això no deixa de ser un viatge d’exploració personal que fa l’artista i la seva pintura  evidencia la seva experiència vital, fa visibles i dona forma a les seves emocions; intueix nous horitzons i ens els presenta per tal que  nosaltres,  des de la nostra mirada personal i encuriosida d’espectadors,  ens submergim en les infinites realitats dels móns interns. El que ens vol contagiar  l’artista  amb la seva creació són les ganes de superació personal i també col.lectiva, no esperar que la boira,com ella anomena la realitat que ens pertorba, s’esbargeixi sinó que gosem transpassar-la i  forjar-ne una de diferent.

En l’obra el Caminante de Herman Heese, que  no deixa  de ser un diari visual i poètic del seu viatge de transformació i reencontre interior en la natura, l’autor escriu un versos en la poesia Alegría del pintor que,  en un altre context i un altre temps, signifiquen també  aquesta mirada del pintor amb voluntat transformadora ensems provocadora, de la realitat per oferir-la després a l’espectador.

Penso que aquests versos escauen a la presentació d’avui.  Deixeu que us els llegeixi, com a cloenda tot desitjant-li a la Sílvia   èxit  en aquesta exposició i en les que vindran i sobretot que cada exposició esdevingui el punt de partida per a nous treballs, noves descobertes de les seves possibilitats com a artista.

Pero aquí en mi mirada

Habitan las cosas con un orden distinto:

Domina el púrpura, fluye el violeta

Y yo entono mi canto inocente

Amarillo con amarillo y amarillo próximo al rojo,

Frescos azules se transforman en rojizos,

Luz y color brincan de un mundo al otro,

Curvas y matices en oleadas amorosas.

Reina ese espíritu que cura la dolencia;

El verde empieza a cantar en la fuente recién nacida,

Compartirá con el  mundo frescura y sentido

Y  crecerán los corazones en alegría y claridad

Isabel Busquets Prat 

Figueres – Castell de Sant Ferran- 16 de juny de 2012