SILVIA ALCALÀ SOLA
Artista Plàstica. Barcelona, 1970.
Llicenciada en Belles Arts i Llicenciada en Història de l'Art.
Sílvia Alcalà Sola, Compatibilitza la seva praxi artística a l'àmbit del dibuix, la
pintura i l'il.lustració amb la docència com a professora d' Educació Plàstica i
Visual a l'ensenyament reglat i a l'ensenyament artístic d'adults. Destaquen les
darreres mostres dels seus treballs a la Galerie In der Mühle de Schorndorf
(Alemanya), Thitz Atelier de Schornbach (Alemanya), Espai Brazart
(Barcelona), Institució La Miranda (Barcelona), Sala d'Exposicions Can Mià de
Palol de Revardit (Girona), Casa de Andalucía (Barcelona), La Fàbrica de Celrà
(Girona), Centre Cívic Sant Narcís (Girona), Museu Palau Novella (Barcelona),
Sala d'Exposicions Vallcarca (Barcelona), “Postdata: Esperanza, Recuerda”
Facultad de Bellas Artes de la Universitat de Granada (Granada), Espacios
Expositivos del Cerro de San Cristobal Estepa (Sevilla), Centre Cívic Guinardó
(Barcelona) . Auditori Pablo Picasso de Viladecans (Barcelona). Acadèmia de
Belles Arts de Sabadell, Hotel Pâris de Figueres (Girona), Centre Civic El Pedret (Girona), Centre Civic Santa Eugènia (Girona), Galería Maria Nieves Martín (Badajoz), Galería 9 Ocre, Montemor (Portugal).
-Perquè el títol Natures?
Tradicionalment, aquestes iconografíes d'objectes inanimats, plats, gerros, oliveres, tasses, són conegudes com "natures mortes". Lluny d'aquelles pretensions pròpies d'apologia d'estatus i riquessa, tal i com es que plantejen al context de l'aristocràcia i el gust burgès, per mi, el tema, dona possibilitats de transgressió i transformació...perqué no "Natures "?, un divertiment sense més, amb una simplicitat premeditada, amb formes dinàmiques i colors vius que ens avisen que les realitats i els convencionalismes depenen de l'ànima que els hi possis. En tot cas, potser allà on sembla que no hi hagi vida, hi pot haver més encara si és voluntat del creador. Perquè els pintors, som alquimistes en quant a la possibilitat de transformar la realitat des de la potencial fantasia i el valuòs onirisme. Així doncs, pinto encantada aquestes "Natures", perque vull que visquin i manifestin en la seva forma expansiva contradicció davant allò que és hieràtic,... i com no, un cromatisme explosiu, potser aquest últim, l'aspecte més evident d'aquest conjunt de símbols de vida.
A més recentment obro una nova sèrie que tanmateix presento com una novetat a l'excel´lència de les sales expositives del Castell de Sant Ferran amb unes “natures” sota la forma del retrat humà, colorístes, dinàmiques i simples, retrats o natures humanes,èssers llunyans, potser d'altres cultures o tradicions culturas, inclús espirituals, amb la reflexió de que per molt llunyans que ens semblen els demés, tots som categòricament el mateix home, que desitja simplement fugir de l'infelicitat i arrivar a la felicitat.
La meva feina, vull que sigui una feina d'humilitat i simplicitat, aprenent sempre, valorant cada pas del cami…
Presenta la inauguració el Vicepresident de l'Associació Sr. Prats |
Vist per Marta Teixidor, crítica d'art:
http://www.cuadrosdeunaexposicion.com/cr%C3%ADticas-junio-2014-8/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada