RAMON GASCH, escriu això a la seva pàg. Web:
"De la mateixa manera que la pintura, la meva afecció per l'escriptura es remunta de ben petit, quan en el col·legi del poble no hi havia qui em guanyés a l'hora de fer redaccions, en les quals la imaginació tenia un paper principal.
Tot i que ja he publicat vàries obres, em considero un escriptor afeccionat. Al meu parer, el professional és aquell que viu o intenta viure de la seva capacitat per plasmar sobre un paper històries, fets o vivències que realment valen la pena i que tenen la capacitat d'interessar un públic lector.
Jo, com a enginyer tècnic, sóc un professional d'un altre àmbit. Reconec però que m'hauria encantat tenir la suficient gosadia per intentar dedicar-me en exclusiva a aquesta afecció, per no dir vici, que és l'escriptura, juntament amb la meva altra gran obsessió, la pintura.
La meva obsessió per escriure és vocacional i sempre l'he portat dins. Malauradament, però, per una raó o una altra, no l'he començat a practicar seriosament fins als quaranta anys.
La imaginació és l'eina que més faig servir per escriure. Ja sigui donant vida a fets reals o plantejant relats de ficció, intento que aquesta eina meravellosa que tenim els humans que és la ment em porti a mi i als meus lectors per camins seductors i apassionants.
Per assolir aquesta fita, em poso a la pell dels meus personatges, de manera que sóc jo mateix qui viu les situacions que imagino, els sentiments que comparteixo i els fets que descric. El meu objectiu és captivar amb els sentiments i assolir la complicitat dels lectors envers els meus personatges. Suposo que com tots els escriptors."
L'acte va començar amb la presentació del Sr.Rafael Jaén, que va dir:
 |
| Sr. Guach i Sr. Jaén. |
"Estic content de tenir l’oportunitat de
presentar l’amic Ramon Gasch en la seva qualitat d’escriptor i de pintor. Ho
faig amb l’autoritat de qui el coneix des de fa molts anys. Molts anys? Quants
en fem? Els dos vàrem néixer més o menys al mateix temps i al mateix lloc, a
Palautordera i no l’he perdut de vista perquè les nostres famílies s’han
emparentat pels nostres respectius matrimonis. Per tant, puc testificar que les
seves ínfules artístiques vénen de lluny, de sempre. Bé és veritat que quan va
arribar el moment en que es va tenir que decidir a guanyar-se les garrofes va
optar per estudiar Enginyeria industrial i d’això ha treballat. Però ha estat
un enginyer amb l’ànima d’artista, faceta reconeguda pel seu propi entorn professional,
de tal manera que l’any passat, en un acte a l’Auditori de Barcelona, el
Col·legi d’Enginyers Tècnics el va premiar com a “Col·legiat Distingit de
l’Any”.
Sen’s presenta avui aquesta ànima en la seva
doble cara, de pintor i d’escriptor. De pintura, en podeu gaudir alguns dels
seus quadres en aquestes parets. Ell es defineix en el marc de l’expressionisme
colorista, amb inspiració en els expressionistes alemanys, encara que
darrerament té un especial delit per a somniar amb en Van Gogh, i aixins obrir
una nova via. Podem constatar que domina els colors, que la composició és
atrevida i que la capacitat de suggerir té la virtut de permetre diferents
sensacions en l’espectador.
La seva principal fita de reconeixement
públic la va obtenir l’any 2011, en que va obtenir el premi Néstor Luján de
novel·la històrica amb el seu llibre Bon cop de falç que omple principalment el
contingut d’aquesta conferència. LLibre amb col·laboració amb l’Andreu González. Potser ens dirà quin va ser
el paper de cadascú. S’han llençat quatre edicions i s’ha calculat una difusió
d’entre 20.000 i 25.000 lectors. En la seva conferència ens parlarà d’història
, la Guerra dels Segadors, que ens dóna el context de la novel·la i ens farà un
apunt del que comporta l’ofici d’escriptor. M’atreveixo a recomanar el llibre.
L’he llegit i se m’ha fet amè sense decaure en cap moment. Hi ha un equilibri
entre els diàlegs i la descripció. La seva capacitat de descripció denota un
veritable esforç d’investigació de l’època. El lector percebeix fàcilment la
seva destressa en l’ús del llenguatge i hi veu un vocabulari ampli. La
investigació li ha permès utilitzar vocabulari propi de l’època. Però el més
important, la imaginació necessària per a confeccionar una trama i per a
veure-hi uns escenaris. Crec que us agradaría.
Si la
Guerra dels Segadors ens dirigeix a la Pau dels Pirineus, en Ramon ens podría
parlar també del que vé després, ja que ha escrit una novel·la bessona,
“Defensors de la Terra” , on retrata la confrontació de dos germans en plena
revolta de la sal (o sia, història just posterior). Ha escrit altres relats com
Núvol negre, D’un temps una esperança, en el que va comptar amb el suport
oficial de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, ja que es basa en fets
ocorreguts en aquesta població durant la guerra civil. A més, un llibre amb 10
contes, un altre de memòries, etc. Però la seva carrera literària no s’acaba
aquí i el seu cap vull amb projectes com per exemple, entre ells, una novel·la
negra ambientada en l’època de l’Imperi Romà i alguna cosa de ciència ficció.
Ens preguntem habitualment si l’artista neix
o es fa. Ell hi va néixer, ja que de petit a l’escola destacava amb els seus
dibuixos i li donava per escriure contes. Està content perquè la vida li ha
donat l’oportunitat de desenvolupar aquestes inquietuds, en les que la seva
passió ha anat creixent progressivament fins rebre el reconeixement públic.
En Ramon és ara aquí per a transmetren’s
aquesta passió i jo, que he escoltat alguna de les seves conferències, us puc
assegurar que us ho passareu bé i sortireu sabent alguna cosa més de les que
sabíeu."
A continuación el Sr. Gasch va endinsar-nos en "La Guerra del Segadors"
La Guerra dels Segadors és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que alienava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.
Després va comentar el seu llibre BON COP DE FALÇ, escrit amb la col·laboració de ANDREU GONZÁLEZ CASTRO, passant pel índex del llibre:
I. El cavaller de Fluvià
II. Can Martí
III. Bon cop de falç!
IV. Visca la terra i morin els traïdors
..etc. etc. fent una bona explicació de LABATALLA DE MONTJUÍC.
Per acabar es va fer la inauguració de la Exposició Pictòrica, que amb el nom "EQUILIBRI I POLIVALÈNCIA" va conseguir que els sòcis i amics que ens van acompanyar passesin un vetllada extraordinaria.
Gràcies Sr. Gasch, fins quan vulgui !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada