dilluns, 27 d’octubre del 2014
dimarts, 21 d’octubre del 2014
DIVENDRES 24 D'OCTUBRE-TERTÚLIA, PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I EXPOSICIÓ PICTÒRICA, a càrrec de RAMON GASCH
RAMON GASCH, escriu això a la seva pàg. Web:
"De la mateixa manera que la pintura, la meva afecció per l'escriptura es remunta de ben petit, quan en el col·legi del poble no hi havia qui em guanyés a l'hora de fer redaccions, en les quals la imaginació tenia un paper principal.
Tot i que ja he publicat vàries obres, em considero un escriptor afeccionat. Al meu parer, el professional és aquell que viu o intenta viure de la seva capacitat per plasmar sobre un paper històries, fets o vivències que realment valen la pena i que tenen la capacitat d'interessar un públic lector.
Jo, com a enginyer tècnic, sóc un professional d'un altre àmbit. Reconec però que m'hauria encantat tenir la suficient gosadia per intentar dedicar-me en exclusiva a aquesta afecció, per no dir vici, que és l'escriptura, juntament amb la meva altra gran obsessió, la pintura.
La meva obsessió per escriure és vocacional i sempre l'he portat dins. Malauradament, però, per una raó o una altra, no l'he començat a practicar seriosament fins als quaranta anys.
La imaginació és l'eina que més faig servir per escriure. Ja sigui donant vida a fets reals o plantejant relats de ficció, intento que aquesta eina meravellosa que tenim els humans que és la ment em porti a mi i als meus lectors per camins seductors i apassionants.
Per assolir aquesta fita, em poso a la pell dels meus personatges, de manera que sóc jo mateix qui viu les situacions que imagino, els sentiments que comparteixo i els fets que descric. El meu objectiu és captivar amb els sentiments i assolir la complicitat dels lectors envers els meus personatges. Suposo que com tots els escriptors."
L'acte va començar amb la presentació del Sr.Rafael Jaén, que va dir:
 |
| Sr. Guach i Sr. Jaén. |
"Estic content de tenir l’oportunitat de
presentar l’amic Ramon Gasch en la seva qualitat d’escriptor i de pintor. Ho
faig amb l’autoritat de qui el coneix des de fa molts anys. Molts anys? Quants
en fem? Els dos vàrem néixer més o menys al mateix temps i al mateix lloc, a
Palautordera i no l’he perdut de vista perquè les nostres famílies s’han
emparentat pels nostres respectius matrimonis. Per tant, puc testificar que les
seves ínfules artístiques vénen de lluny, de sempre. Bé és veritat que quan va
arribar el moment en que es va tenir que decidir a guanyar-se les garrofes va
optar per estudiar Enginyeria industrial i d’això ha treballat. Però ha estat
un enginyer amb l’ànima d’artista, faceta reconeguda pel seu propi entorn professional,
de tal manera que l’any passat, en un acte a l’Auditori de Barcelona, el
Col·legi d’Enginyers Tècnics el va premiar com a “Col·legiat Distingit de
l’Any”.
Sen’s presenta avui aquesta ànima en la seva
doble cara, de pintor i d’escriptor. De pintura, en podeu gaudir alguns dels
seus quadres en aquestes parets. Ell es defineix en el marc de l’expressionisme
colorista, amb inspiració en els expressionistes alemanys, encara que
darrerament té un especial delit per a somniar amb en Van Gogh, i aixins obrir
una nova via. Podem constatar que domina els colors, que la composició és
atrevida i que la capacitat de suggerir té la virtut de permetre diferents
sensacions en l’espectador.
La seva principal fita de reconeixement
públic la va obtenir l’any 2011, en que va obtenir el premi Néstor Luján de
novel·la històrica amb el seu llibre Bon cop de falç que omple principalment el
contingut d’aquesta conferència. LLibre amb col·laboració amb l’Andreu González. Potser ens dirà quin va ser
el paper de cadascú. S’han llençat quatre edicions i s’ha calculat una difusió
d’entre 20.000 i 25.000 lectors. En la seva conferència ens parlarà d’història
, la Guerra dels Segadors, que ens dóna el context de la novel·la i ens farà un
apunt del que comporta l’ofici d’escriptor. M’atreveixo a recomanar el llibre.
L’he llegit i se m’ha fet amè sense decaure en cap moment. Hi ha un equilibri
entre els diàlegs i la descripció. La seva capacitat de descripció denota un
veritable esforç d’investigació de l’època. El lector percebeix fàcilment la
seva destressa en l’ús del llenguatge i hi veu un vocabulari ampli. La
investigació li ha permès utilitzar vocabulari propi de l’època. Però el més
important, la imaginació necessària per a confeccionar una trama i per a
veure-hi uns escenaris. Crec que us agradaría.
Si la
Guerra dels Segadors ens dirigeix a la Pau dels Pirineus, en Ramon ens podría
parlar també del que vé després, ja que ha escrit una novel·la bessona,
“Defensors de la Terra” , on retrata la confrontació de dos germans en plena
revolta de la sal (o sia, història just posterior). Ha escrit altres relats com
Núvol negre, D’un temps una esperança, en el que va comptar amb el suport
oficial de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, ja que es basa en fets
ocorreguts en aquesta població durant la guerra civil. A més, un llibre amb 10
contes, un altre de memòries, etc. Però la seva carrera literària no s’acaba
aquí i el seu cap vull amb projectes com per exemple, entre ells, una novel·la
negra ambientada en l’època de l’Imperi Romà i alguna cosa de ciència ficció.
Ens preguntem habitualment si l’artista neix
o es fa. Ell hi va néixer, ja que de petit a l’escola destacava amb els seus
dibuixos i li donava per escriure contes. Està content perquè la vida li ha
donat l’oportunitat de desenvolupar aquestes inquietuds, en les que la seva
passió ha anat creixent progressivament fins rebre el reconeixement públic.
En Ramon és ara aquí per a transmetren’s
aquesta passió i jo, que he escoltat alguna de les seves conferències, us puc
assegurar que us ho passareu bé i sortireu sabent alguna cosa més de les que
sabíeu."
A continuación el Sr. Gasch va endinsar-nos en "La Guerra del Segadors"
La Guerra dels Segadors és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que alienava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.
Després va comentar el seu llibre BON COP DE FALÇ, escrit amb la col·laboració de ANDREU GONZÁLEZ CASTRO, passant pel índex del llibre:
I. El cavaller de Fluvià
II. Can Martí
III. Bon cop de falç!
IV. Visca la terra i morin els traïdors
..etc. etc. fent una bona explicació de LABATALLA DE MONTJUÍC.
Per acabar es va fer la inauguració de la Exposició Pictòrica, que amb el nom "EQUILIBRI I POLIVALÈNCIA" va conseguir que els sòcis i amics que ens van acompanyar passesin un vetllada extraordinaria.
Gràcies Sr. Gasch, fins quan vulgui !!
dimarts, 14 d’octubre del 2014
DIVENDRES 17 D'OCTUBRE 2014- PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "LA CUINERA"
http://coiavalls.wordpress.com
La tardor del 2010 va veure la llum la seva primera novel·la, La Princesa de Jade, publicada en català (Edicions Columna) i en castellà (Suma de Letras). Amb aquest llibre va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica.Al 2012 va publicar, en català i castellà El mercader a Edicions B. Amb aquesta novel·la va ser guardonada amb el Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en Cas d’Incendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 de la web Novel·les Històriques. Tots tres per votació popular.Al març del 2013, l’editorial Sperling & Kuper l’edita en italià: Il mercante di stoffe. Pròximament sortirà una edició en portuguès al Brasil.Al 2013 publica, també en català i castellà, Les torres del cel a Edicions B.El 2014 veu la llum La cuinera (Edicions B, en català i castellà).En el món de la literatura infantil i juvenil ha publicat el conte infantil Marea de lletres que maregen(Barcanova, 2010) i la novel·la juvenil L’Ombra dels oblidats (2011), a la mateixa editorial.Com actriu ha participat en diverses obres teatrals i en el film de Jordi Lara, Ventre blanc, sel·leccionat al Busan International Film Festival de Corea del Sud.Com a dramaturga, ha posat tres obres en escena, El mercader (Teatre El Magatzem de Tarragona, 12 de març del 2012), Les torres del cel (Teatre Metropol de Tarragona, 12 d’abril del 2013) i La cuinera (Auditori Tarragona, 12 d’abril del 2014).
----------------------------------------------
Amb col·laboració de la llibreria l'AUCA es va fer la presentació d'aquest llibre, i vam decorar la Seu Social, amb l'ambient de l'època del llibre.
La presentación va anar a càrrec de la Gestora Cultural: CRISTINA JUTGE
 |
| COIA VALLS I CRISTINA JUTGE |
Coia Valls (Reus, 1960) és escriptora i
actriu. També treballa com a logopeda.
Ha publicat quatre novel·les:
-
La Princesa de Jade (2010). Premi
Néstor Luján de novel.la històrica.
Publicada en català (Edicions
Columna) i en castellà (Suma de Letras).
-
El mercader (2012).
Amb aquesta novel·la per votació
popular va ser guardonada amb el Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, el
Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir
en Cas d’Incendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 de la web Novelas Històricas.
Publicada en català i castellà a
Edicions B. Editada també en Italià, properament es publicarà en portuguès al
Brasil.
-
Les torres del cel (2013)
Edicions B, en català i castellà.
-
La cuinera (2014)
Edicions B, en català i castellà.
En el món de la literatura
infantil i juvenil ha publicat el conte infantil Marea de lletres que maregen (Barcanova, 2010) i la novel·la
juvenil L’Ombra dels oblidats (2011),
a la mateixa editorial.
Com actriu
ha participat en diverses obres teatrals i en el film de Jordi Lara, Ventre blanc, seleccionat al Busan
International Film Festival de Corea del Sud. http://www.ventreblanc.cat/
Com a dramaturga,
ha posat tres obres en escena, El
mercader (Teatre El Magatzem de Tarragona, 12 de març del 2012), Les torres del cel (Teatre Metropol de
Tarragona, 12 d’abril del 2013) i La
cuinera (Auditori Tarragona, 12 d’abril del 2014).
Al llarg dels darrers cinc anys, Coia Valls s’ha
convertit en una de les autores més regulars en el gènere històric en català i
va guanyant lectors amb cada nou títol que publica.
La cuinera
La cuinera és quarta novel·la de Coia Valls i aquesta
vegada l’acció ens transporta a la Barcelona del darrer terç del segle XVIII
per narrar-nos l’aventura d’una jove òrfena, Constança Clavé, que surt de Lima
d’una vida de relatives comoditats dins la cort del virrei Manuel d’Amat per
emprendre un viatge per mar cap a la ciutat comtal on la seva àvia, Jerònima,
regenta una adrogueria, i on espera trobar acollida i un futur per als seus
somnis. La seva única herència és el
quadern de receptes de qui va ser el seu pare adoptiu i el seu primer mestre a
la cort peruana, el xef Antonine Champbel.
Poc
s’espera Constança el que es trobarà durant el viatge i a la seva arribada a
Barcelona, on li caldrà enfrontar-se a tota mena de reptes que posaran a prova
la seva capacitat de superació i la il·lusió per fer realitat el seu somni
d’esdevenir una gran cuinera.
El
periple vital de la Constança es narra a partir de l’estructura de la novel·la,
que està dividida en cinc parts simètriques de set capítols cadascuna on els
fets van avançant amb un fil temporal d’una cronologia lineal precisa que
compren nou anys (del 1771 al 1780). En el capítol quatre de cada part, hi
trobem sempre un flashback, un
salt enrere en el temps i en l’espai que ens transporta de Barcelona a Lima per
explicar-nos el passat de Constança, exercici que ens situa en el contrast del
passat amb el present, entre els somnis de la Constança i la realitat, permetent-nos
seguir l’evolució vital que experimenta el personatge al llarg de la història.
La
presència del tema de la cuina al llarg de la novel.la és tal que,
metafòricament, podríem afirmar que es tracta d’una mena de melodia de fons que
acompanya a la Constança en el seu periple vital.
Més
enllà de l’argument, el tema de la cuina és ja per si sol interessant ja que,
com ha dit l’autora “la cuina és cultura, sensibilitat i art amb majúscules
perquè apel·la tots els sentits. És també expressió, transmissió i unió de
cultura i un patrimoni que passa de generació en generació”.
Cal
tenir present que el s. XVIII és un gran segle de cultura culinària pel fet que
el comerç i els productes d’ultramar com el tomàquet i les espècies posaren
color a la cuina que era marró, a més de donar-li un toc sublim i luxuriós.
Passatges
interessants dins la novel.la relacionats amb el món de la cuina:
· Hi ha una concepció molt moderna de la cuina,
a la pàgina 185, per exemple, hi trobem símils amb l’actualitat: tema dels cuiners
estrella i el menjar com a experiència.
· A la pàgina 255 hi trobem la descripció del
fet de cuinar com a un moment de comunió amb ella mateixa; mentre que a la
pàgina 390, en boca de la mateixa Constança, trobem la descripció de la cuina
com a la vocació, la voluntat de transmetre emocions a través dels seus plats,
l’essència que la portarà a ser una gran cuinera.
A
través de la conversa entre Cristina Jutge i Coia Valls a la seu dels Amics del
Castell de Sant Ferran, l’autora reusenca ens desgrana els motius que la porten
a dedicar la seva novel.la a la xef Carme Ruscalleda; com sorgeix la idea de la
novel.la i perquè decideix centra-la en el món de la cuina; com es forja el
personatge de la Constança, els seu procés de treball, la recerca històrica
prèvia a l’escriptura....
Aprofitant
la condició d’actriu i dramaturga de Coia Valls, per acabar d’arrodonir la
vetllada, en la segona part de la presentació, tenim ocasió de fer un tastet
dramatitzat de “La cuinera”. Mentre l’autora s’interpreta a si mateixa per
donar-nos a conèixer part del procés que desemboca en la creació del personatge
de la Constança, la també actriu Josepa Urbano, dóna vida a la protagonista de
la novel.la.
CRISTINA JUTGE
 |
| L'actriu Josepa Urbano |
%2B10.45.45.png) |
| Foto David Frigola |
dilluns, 29 de setembre del 2014
ENTREVISTA AL DIRECTOR DEL CONSORCIO DAMIÀ ABELLA, POR EL PRESIDENTE SR. HERRERA
Damià Abella Plantés es Comandante de
Infantería del Ejército de Tierra, nacido en Borrassà, casado con Alicia Pérez
Robleda, profesora y con dos hijos muy “especiales”, Damià, jugador de Futbol
en el Middlesbourgh y Elena, Dra. en Recursos Vivos Marinos, especialista en
tortugas marinas, colabora con la ONG Bios, concretamente en la nidificación de
la tortuga “Boba” (Caretta caretta)
en Cabo Verde, sus nietos completan el entorno familiar, Bruna y Jonás.
Damià ha prestado sus servicios como militar
en las siguientes unidades: Grupo de Fuerzas Regulares de Ceuta nº 3, C.I.R. nº
9, RCZM Barcelona 63, Delegación de Defensa en Girona, G.L. XLI, RCZM Arapiles
62, USAC General Álvarez de Castro, también ha dirigido la Residencia Militar
del Castillo y desde el año 2011 es el Director del Consorcio de la fortaleza
militar de Sant. Ferran y Secretario de la Comisión Permanente y de la Junta de
Promotores.
 |
| Foto de los años 40 |
Sr Herrera Sr. Abella
La primera pregunta que le hacemos es muy
sencilla:
Que es el Consorcio y como funciona:
El Consorcio es un convenio que se suscribió
el 6 de noviembre del año 2003, entre el Ministerio de Defensa, el Gobierno de
la Generalitat de Catalunya y el Ayuntamiento de Figueres para la puesta en
valor cultural del Castillo de San Fernando de Figueres, que tiene la categoría
de Monumento tal como figura inscrito en el Registro General de Bienes de
Interés Cultural.
El Consorcio se constituye con carácter de
Ente Público, asociativo, voluntario y sin ánimo de lucro, con personalidad jurídica
propia, independiente de la de sus miembros y se rige por las disposiciones
legales de su naturaleza y de sus estatutos. Tiene por objeto la cooperación
económica, técnica y administrativa entre las entidades que lo integran para la
gestión, organización e intensificación de las actuaciones relativas a la
conservación, restauración y revitalización de la fortaleza, mediante la
promoción de usos tendentes al conocimiento de la historia y la cultura.
El Consorcio para el cumplimiento de sus
fines se rige por los siguientes órganos:
- La Junta de Promotores.
- La Comisión Permanente
- El Presidente de la Junta de Promotores.
- El Director
Qué le parece la programación de la
Asociación y los actos que realizamos::
Creo que la programación y los actos que
realiza la Asociación, a través de la participación ciudadana de la población
local y comarcal, contribuye a desarrollar una de las posibilidades reales de
rentabilización del bien cultural, mediante la difusión del bien patrimonial,
dando a conocer su historia, su arquitectura, sus particularidades y otros
aspectos mediante todo tipo de herramientas de divulgación y sensibilización
(conferencias, exposiciones, publicaciones, actividades lúdicas, etc.)
Cree que la población de Figueres o para ser
más amplio de l’Empordà, conoce suficientemente el Castillo.
Los monumentos forman parte de la identidad
propia de cada territorio y de su población, de modo que la población local se
identifica como parte sustantiva de este Bien Cultural Patrimonial. Los
ciudadanos de Figueres en general conocen el Castillo más de lo que creemos,
pienso que siempre han tenido un punto de curiosidad y cariño hacia él, que
hace que lo valoren mucho y sientan cierto orgullo de su monumento, la prueba de
que realmente les importa es que cualquier circunstancia relevante que ocurra
en la fortaleza, rápidamente se convierte en motivo de debate.
Por otro lado, son muchas las
entidades públicas y privadas que mediante sus iniciativas de uso de la
fortaleza, colaboran en el proceso de sensibilización para establecer un
perfecto equilibrio entre disfrute social y conservación del BCIN.
También tengo que decir que desde el Ente se
intenta conseguir que el Castillo, como Patrimonio Cultural, pueda ser
contemplado y disfrutado por toda la ciudadanía de Figueres, facilitándoles la
entrada gratuita al monumento previa acreditación.
Sabemos que las I Jornadas de Patrimonio
Defensivo en Época Moderna, organizadas el año pasado, por el Consorcio y la
Universidad de Barcelona, han sido un éxito total . Tendrán continuación? :
Las I
Jornadas del Patrimonio Defensivo de Época Moderna (In memoriam Agustí Vehí i
Castelló) se celebraron en el castillo de Sant Ferran de Figueres entre los
días 17 al 20 de octubre de 2013. El Consorcio del castillo de San Fernando, en colaboración con la
Universidad de Barcelona, administraciones y entidades culturales locales,
impulsó la celebración de las Jornadas para responder al creciente interés
profesional y ciudadano con respecto a la preservación y usos del patrimonio
del conflicto, en general, y del patrimonio defensivo moderno en particular. La
relevancia de la fortaleza de Sant Ferran por su significación patrimonial e
histórica exigía, por otra parte, que la definición de un foro de debate de
ciencia e innovación se desarrollara, precisamente, en un lugar emblemático
como este.
Las
jornadas se plantearon de manera muy abierta, dando juego a diferentes ciencias
y disciplinas y buscando la interacción, en torno a un mismo objeto de estudio,
de aportaciones procedentes de la historia, arqueología, historia del arte,
didáctica, museológica, arquitectura, turismo... En este mismo sentido, se
propició que las aportaciones no solo se centraran en la generación de
conocimientos científicos, sino también en aspectos de innovación, difusión y,
en definitiva, socialización del conocimiento. Así, la interdisciplinariedad
estuvo complementada por la rica gama de puntos de vista que aportaron
investigadores, industriales, divulgadores, empresarios, técnicos en turismo, ingenieros,
iconografos, etc. La calidad de las aportaciones, de ponencias y
comunicaciones, marca un camino de no retorno en cuanto a la necesidad de
investigar, valorar, dignificar y activar en una perspectiva de creación de
riqueza del patrimonio defensivo.
Las
jornadas se desarrollaron a lo largo de cuatro días de intenso trabajo, con
aportaciones de todo tipo, vivencias, recreaciones y trabajo de campo, y lo más
sorprendente fue la sensación de que quedaba mucho por hacer y de que el camino
abierto debía continuar.
En
este sentido, las Jornadas pueden considerarse como el preludio de un trabajo
que justo se acaba de iniciar y que conseguirá, sin duda, en próximas ediciones
éxitos aun mayores
Hemos observado que poco a poco el Castillo
va tomando forma y se va mejorando el aspecto visual, se han cortado árboles,
se han derribado muros inútiles, se van
a abrir nuevos espacios de visita, se ha quitado la antena que tanto afeaba,
podría hablarnos del presente-futuro del castillo:
En estas circunstancias de crisis
generalizada, podemos afirmar que uno de los que más sufre estas consecuencias
es el mundo de la cultura y por tanto el patrimonio en general, la falta de
recursos económicos obliga a que prácticamente la actividad que podemos
realizar quede reducida a labores de mantenimiento y conservación para poder
tener la fortaleza en un buen estado de presentación para su contemplación.
Referente al cambio de ubicación de la antena
de la asociación de radioaficionados, solo puedo que felicitarlos desde la
dirección de este consorcio por la sensibilidad que han tenido con el monumento
y el respeto a la ley de Patrimoni Cultural Català. Para poder completar la
recuperación paisajística de la parte sur del glacis, todavía quedarían por
retirar cuatro postes de telefonía (líneas enterradas) y la antena de
retevisión (ubicarla en el parque municipal de antenas).
Ya se lleva más de un año trabajando en la
apertura al público para la visita del espacio denominado penal y antiguo
hospital (la parte norte de las fortaleza), esperemos que a lo largo de este
año pueda ser una realidad, con la recuperación de este espacio podríamos decir
que prácticamente la fortaleza seria visitable al cien por cien.
Continuando con lo expuesto anteriormente,
buen estado de presentación y prácticamente visitable toda la fortaleza, el
siguiente paso, que será lento por falta de recursos, es la musealización gradual
de los espacios. En la actualidad se está trabajando en la producción de un
video para instalar una sala de interpretación (Castillo y Ciudad) en la que se
pueda explicar de una manera muy gráfica la construcción de la fortaleza y la
influencia que tuvo en el desarrollo urbanístico y demográfico de Figueres.
En lo relativo al futuro de la fortaleza, en
mi opinión, el tiempo y la experiencia demuestra que cada vez se debe apostar
más por el turismo cultural, convertir el arsenal en una sede de congresos
moderna y práctica, y que Sant Ferran se convierta en un motor de actividad que
cree nuevas vías de progreso cultural, siendo el mismo un ejemplo en cuanto al
tratamiento respetuoso del patrimonio.
Otra pregunta que nos hacen es si las salas
están abierta al público en general para poder celebrar algún acontecimiento, y
todos pueden alquilarlas o solicitarlas:
Las salas del edificio arsenal son espacios
que se ofrecen para la celebración de congresos, reuniones, presentaciones y
eventos en general, tanto por parte de las instituciones, asociaciones o bien
particulares. La cesión de estos espacios están regulados por unas tarifas que
aportan unos ingresos para el mantenimiento y conservación del monumento.
También nos gustaría que nos hablara del tan
visitado camino de ronda o ruta del colesterol hay previsto algún arreglo?:
El camino de ronda del castillo es un espacio
muy singular, nos encontramos con un relieve que no es natural, esta hecho por
la mano del hombre (movimientos de tierras para levantar el glacis) que adapta
la forma del terreno a la del castillo, también encontramos que es un mirador
excepcional de l’Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Pla de l’Estany, Gironés
y Rosselló. El glacis y el acueducto también han inspirado alguna obra literaria,
no es casualidad que la excepcionalidad de su ubicación y por sus peculiares
características haya ayudado a conservar la planta silene sennenii, un
endemismo que su hábitat natural son los prados secos mediterráneos y que su
mantenimiento se realiza con el pastoreo de un rebaño de 800 ovejas, con lo que
recuperamos una cultura tradicional. Diariamente pueden ser cientos de personas
los que dan la vuelta al castillo por motivos de salud, deportivos o simple
relajación, este paseo de 360º con un recorrido de 3200 metros también ayuda a
explicar muchos hechos de la historia reciente. Por lo tanto podemos concluir que el camino de
ronda y el glacis conforman lo que se podría denominar un Paisaje Cultural. De
momento no hay previsto ningún arreglo.
Las visitas se van incrementando o van
descendiendo:
El número de visitantes cada año crece, el
2013 se cerró con 38.600 visitas de pago, en lo que llevamos de año se están
cumpliendo las previsiones, pero hasta que se termine no se pueden hacer
cálculos, en la actualidad el sector turístico tiene algún comportamiento
difícil de predecir.
Hay prevista alguna subvención importante
para habilitar alguna parte del castillo.
En el BOE nº 131 de fecha 30/5/2014 por resolución 19232 de la Junta
de Contratación de la Secretaría de Estado de Cultura, se anuncia el procedimiento
abierto para las “Obras de consolidación y restauración de las cornisas de la
cortina sureste del Castillo de Figueres (Girona). (J140022). Por un valor
estimado del contrato de 521.356,57 €
Las citadas obras consistirán en:
Recolocar y reponer la cornisa que remata la cortina suroeste.
Limpiar, sanear y rejuntar los paños de fachada exterior del volumen
de escalera y las siete primeras casamatas
Se reconstituirá la rasante original, reponiendo la banqueta de
tiradores, las explanadas de cañones, los parapetos y las troneras
correspondientes a toda la zona.
Eliminar los añadidos interiores de la casamata anexa a la escalera.
Cambiar el trazado de la cloaca situado en el ámbito de salida de las
caballerizas, de forma que, atraviese el espacio y libere las bóvedas, el
luneta y el arco de paso correspondientes al primer tramo de la escalera.
Se sabe algo de la reconstrucción de la
puerta principal que fue volada en el 1939
En la actualidad no hay ningún proyecto
aprobado para la reconstrucción de la puerta principal.
Se sabe algo del Museo de Historia
En el Consorcio no se tiene conocimiento de
que se vaya a ejecutar ningún proyecto del Museo de Historia Militar.
Transporte público. Tiene previsto al
Ayuntamiento cubrir el transporte público hasta el castillo, como lo hace al
hospital y a los complejos deportivos:
Desde el consorcio no se tiene constancia que
el Ayuntamiento tenga previsto ningún tipo de transporte para poder llegar al
castillo.
Figueres, setiembre 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)